Abelles. Petits insectes molsuts i empipadors, vestits amb un abric pelut i estrafolari, pantalons de ratlles grogues i negres, i ulleres fosques d'aviador. Atretes per l'olor encisadora que desprenen les flors en aixecar-se pel matí, pul·lulen d'una a l'altra, indecises, tastant sense vergonya el seu nèctar i escampant el pol·len d'un racó a l'altre del camp, sense dignar-se a abandonar la solteria i comprometre's amb algú. Sorolloses, suposen un incordi per qui les té al costat. El seu brunzit incessant és la inquietant melodia que anuncia un desastre imminent. La gent s'alarma, les esquiva com pot, les espanta a manotades o les mata sense compassió. Volen evitar acabar amb el seu fibló clavat a la pell i el verí a la sang. Per què existeixen, si són un ésser molest i insignificant?
Lletraferida
Un món sense brunzits
07/07/14 0:00
También en Opinión
- Detenida a su llegada a Menorca una okupa de Son Parc con 160 gramos de heroína y cocaína
- Fallece Pere Oleo Cortés, el sacerdote que dedicó 44 años a la parroquia de Alaior
- Doble crimen en Mallorca: un hombre mata a su madre y a su hermano en una finca
- Alaior, de pueblo a ciudad: sobrepasa por primera vez los 10.000 habitantes
- Aprobado el calendario laboral de 2025: ¿qué días serán festivos en Balears?