Gairebé no hi ha menjar blau. No és de color blau el peix blau ni tampoc el "cordon bleu". Per això a les gelateries, una de les meravelles de l'estiu, hi ha un gelat que sobresurt estèticament i conceptualment. És el "pitufo". Un dels darrers fitxatges de la meva llar va voler tastar tan cridanera proposta, i com que d'aquestes ja n'he vistes moltes i no és poc freqüent que el gelat me l'hagi d'acabar jo (així no hi ha qui posi unes abdominals CR7), abans vaig preguntar quin gust té el gelat blau. Ja suposava que per fer-lo no haurien triturat un manat d'aquestes entranyables criatures del bosc, com si el gelater fos el mateix Gargamel. La resposta: vainilla.
Ai, amics, el "pitufo" és doncs, com ja temíem, un recurs de marketing que aprofita la raresa del menjar blau per captar l'atenció dels més petits. Blau, amb nom de dibuixos animats... En vull dos! Funciona, quan en realitat el seu sabor és un dels més clàssics del món del gelat. L'antic vestit de nou. La raresa com a recurs de venda. Quin truc més habitual!
Surt el Govern central i diu que els alcaldes s'escolliran directament. Jo, un cop llegit el titular, no vaig saber si aquest globus sonda per veure com respira el personal volia dir que directament se'ls repartirien PP i PSOE per torns i municipis, prescindint ja d'una vegada de la murga aquesta de les eleccions, o si directament els podríem escollir entre qualsevol dels nostres veïns, sense els partits com a intermediaris. Però no. Llegida la notícia resulta que és una pretesa reforma electoral innovadora que en realitat no amaga res més que la clàssica por a què els sufragistes cabrejats deixin els actius humans de les hiperprofessionalitzades grans formacions polítiques sense feina o en mans dels deixebles de Pablo Iglesias, entre altres. No aprenen res del que els diu la gent, no afluixen i a més ho dissimulen molt malament. Aquest blau destenyeix tot d'una i la vainilla que amaga està passada.
