Besamans

El nou rei va fer el discurs totalment en castellà i només va donar les gràcies en les llengües cooficials («Sería osado, pero también prudente, que el discurso de proclamación diese un paso más: el uso de las distintas lenguas en una acto -¡y qué acto!- a nivel de todo el Estado, al máximo nivel del Estado. Y no de forma tímida, sino abundante, siguiendo pautas sinbólicas como las de la Monarquía de la Bélgica federal o la aún más equitativa de la Confederación Helvética: una apuesta decidida por el plurilingüismo»: quina ingenuïtat més entendridora tenen els unionistes de bona voluntat!). I, el més decebedor encara, cap autocrítica retroactiva, cap missatge d'esperança als milions d'aturats, cap paraula de consol als milions d'espanyols que viuen en el llindar de la pobresa, cap mà estesa als que, com el prestigiós cronista del diari «El País», Xavier Vidal-Folch, creuen en la denominada Tercera Via com a solució del problema català. En definitiva, un discurs que va ser llegit pel Rei, però que el podria haver perfectament llegir Mariano Rajoy. Una altra vegada una crida patriòtica a la unitat d'Espanya i un titular que recolliria tota la premsa rendida com si fossin còmplices d'un guió ja establert: «En España cabemos todos». Una frase molt agosarada. Hi caben els republicans? Hi caben els catalans? I els bascos? I els gallecs? I els valencians? I els balears? O només hi caben els monàrquics? Els poderosos? Els nacionalistes espanyols? Veient el besamans posterior, aquesta hauria d'haver estat la deducció. Més de dos mil convidats. L'elit del regne.

Empresaris, polítics, cantants, toreros, aristòcrates, periodistes, esportistes en general. I la reflexió final és, ara que hem deixat enrere Sant Joan, per què hi havia reflectit a bastament el folklore espanyol i no hi estava, per exemple, el folklore gallec, català o basc? Per què hi havia toreros al besamans de la proclamació i no hi havia bertsolariak, munyeiras, castellers o caixers. Per què no hi havia caixers? Entre un torero i un caixer, jo sempre convidaria un caixer a la festa de proclamació i al posterior besamans. Besamans. Cerimònia de besar les mans a un personatge en senyal de respecte; cast. besamanos. Toc fort i ràpid que es dóna amb la mà enrevés a la cara de qualcú; cast. soplamocos. A besamans: amb gran concurrència de gent que sol·licita la mateixa cosa.