TW

Hi ha una altra actualitat política, la que viu el poble amb tots els sentits. Després de les eleccions, més ben dit, de les declaracions de la majoria de dirigents, ens havíem empatxat. Llavors, res del que consideràvem la seva actualitat ens interessava el més mínim. S'havien fet feixucs. Són etapes que et duen molt més enllà, que tens ganes de compartir amb l'essència, la que fa ser el que és. Jornades que ens deixàvem perdre, amb la lliga, la campanya, la final de la copa de campions, l'escrutini... oblidant la senzillesa. Teníem il·lusió de respirar persones valentes, passió per aquells instants i diàlegs que esborren tot allò que ens emboira el dia a dia. Havíem menjat massa i decidit -per uns dies- abdicar del dret de mantenir-nos informats. Renunciar a una dignitat i un dret, fugir de la invasió de tantes i tantes declaracions, reaccions i sectors. Però el Rei no ens ha deixat, no pot més i, com quasi tot en aquest país, la decisió arriba tard, quan la monarquia es troba in extremis. Seguim escrivint pàgines d'una nova historia amb la mateixa història, rodejada de discursos altisonants que -en la majoria d'ocasions- acaben reproduint el mateix.

Noticias relacionadas

Mentrestant, si la selecció espanyola guanya el Mundial, cobrarà la prima més alta de tota la història, 720.000 euros per cap. Si són finalistes, 360.000, i en cas d'arribar a les semifinals 180.000. Llàstima que no puguem dimitir, renunciar, abdicar... de qualcunes realitats.