Pep Mir31/05/14 0:00
TW
0

Davant els resultats de les europees els partits tradicionals han reaccionat malament. Al PP s'han posat nerviosos. Alguns, per dissimular, han atacat Iglesias i Podemos, insultant sense despentinar-se 1,2 milions de votants, que deixen com ingenus titelles. Allà ells. Allà ells i els seus acudits sobre xampú. S'han dit bestieses colossals, com que Iglesias és populista (per aquí en tenim alguns), que l'ha fet guanyar la tele (hi ha líders del PP experts en detectar i assetjar càmeres), que el seu programa és inviable (alguns ni ho proven) o que és antisistema (si el sistema és la partitocràcia bancària, m'hi apunto). Altres s'han posat nerviosos en silenci després de treure la calculadora, tot i que en públic asseguren que les europees són diferents, que no es pot comparar... Per a ells són com la Copa del Rei: abans de jugar es diu que és molt important, si la guanyes ho segueix sent, però si perds, passa a ser una xufla.

Noticias relacionadas
Pep Mir

Marejats a l’autobús

Más noticias relacionadas

El PSOE ha reaccionat en funció del desequilibri emocional que pateix des de fa tres anys. Ja no són nervis, és histèria. El PSOE no troba on agafar-se per aixecar-se després d'aquella desfeta de 2011. L'aparell del partit vol transmetre valors d'esquerra mentre manté hàbits aliens al que la gent demana avui al progressisme. No serveix de res explicar valors, reiterar consignes, si no generes la confiança necessària perquè algú s'ho cregui. Aquí és diferent, no han de disimular una depressió evident. A Menorca el partit s'ha sublevat, liderat per un Vicenç Tur passional que pateix per tot això i juga fort per diferenciar-se dels oficialistes que van camí de l'abisme. Sap que la ferida és profunda i que el canvi ha de ser radical, que el que ha fet emmalaltiar el socialisme no el pot curar. Els congressos tradicionals de lamentable estètica són fòssils de segles anteriors. Però, amic Vicenç, les primàries tampoc són garantia de res. Són un gest, important però només un gest. Hi ha molta més feina a fer. I ho saps.

En definitiva, ens queda un any de molts de nervis, que per a alguns serà moltíssima estona més.