El silenci dels arbres que cauen

La primera és si als peixos els entra l'aigua als ulls. És una solemne xorrada i per tant dóna per a poca reflexió. La segona té més contingut i és un clàssic de la filosofia. Diu així: si un arbre cau al mig del bosc i no hi ha ningú per sentir-ho, fa soroll? Per a la freda ciència està clar, ja que quan toca el terra es produeixen vibracions a l'aire i per tant hi ha soroll. Però, existeix un efecte sensorial si ningú és prou a prop com per percebre'l? No ho tenc gens clar.

Noticias relacionadas

Ous, oli, salses, història i ficció

Más noticias relacionadas

Si s'aplica aquest dubte a la campanya electoral, per a molta gent avui no és jornada de reflexió perquè la campanya electoral ni ha existit. S'ha produït, sí, hi ha hagut vibracions a l'aire, però a molta gent a aquest arbre li ha caigut tan enfora que no l'han sentit. I em refereixo a sentir des del punt de vista figurat, no físic. És clar que tothom ha vist els cartells, és clar que hem vist Cañete i Valenciano als telenotícies, són les vibracions de l'aire, però han estat arbres caiguts en boscos deserts. Els missatges han estat reiterats, previsibles i poc passionals, fins el punt que el titular més gran d'aquesta quinzena ha estat per a un comentari masclista propi de la part final d'una happy hour.

I el Parlament Europeu? Què són les seves decisions més que arbres enmig del bosc desert? I són, sí, vibra l'aire. Però qui està mínimament pendent de sentir el que fa aquesta gent en el seu luxós bosc de despatxos i paperassa?

Tot i aquest silenci electoral, entre peixos, arbres i Champions, segur que troben un moment avui per reflexionar sobre política. Escullin un candidat i vagin a votar. Encara que no els sentim quan cauen al bosc, els ciutadans tenim cosa a dir sobre què en feim amb les branques, encara que siguin les més petites, d'aquests arbres caiguts.