Abans, quan als quarters se'ls donava el seu ús propi i no d'hotel per a privilegiats, venien remeses de soldats que no eren professionals ni aficionants, sino víctimes d'un segrest temporal que convertia, segons nostàlgics experts en la vida, càndids jovenets en homes de veritat. Reforçaven equips de futbol, enrevoltaven jovenetes més o manco predisposades, es barallaven (alguns) i es convertien en taxistes que ens recullen quan ja hem arrasat el Decathlon de Barcelona.
Ara els carnets d'homes de veritat els donen a les carreres pel Camí de Cavalls i els soldats són una altra cosa. Del mític cetme s'ha passat al sofisticat ordinador. Hi ha armes de curt abast, sí, sí, però són més part d'una escenificació que no una eina d'ús diari.
Amb l'exercici del Cuartel General de Bétera a l'Illa els soldats que s'han vist no conduien un tanc, sino un carret del Mercadona. Les seves incursions pel port no volien rebaixar la invasió d'un ferotge enemic sino la seva particular marca als deu quilòmetres. Són gent de pau, tranquil·la, cordial, preocupada dels protocols i la imatge, i pretenen una certificació per encapçalar un desplegament internacional que costa d'imaginar en quin supòsit real es produiria.
Per tot això, agraeixo que, si s'havia de fer sí o sí, l'exercici s'hagi fet a Menorca i no a un altre lloc, així al manco han animat les caixes d'alguns comerços. També hi ha bons efectes colaterals, com el simpàtic noruec que m'assegurava durant la llarga espera al ministre que explicaria a familiars i amics les meravelles de l'Illa. Una cosa és criticar el pressupost de Defensa o proposar utòpics móns sense militars, i l'altra ser pacíficament ingenu fins a l'extrem. Posats a tocar el nas i dir bestieses nyonyes, me fan més por el milenar de metges que van venir també fa pocs dies: a veure si encara un d'aquests me veurà mala cara, me trobarà colesterol o sucre i me posarà a dieta de sacarina i cervesa sense alcohol. Quin home de veritat seria llavors!
