Confusos per la riuada temporal

La percepció del temps és relativa. Si vaig a veure el Madrid-Bayern al Bernabéu amb la meva dona, a mi el partit em passarà volant, però a ella li semblarà etern i acabarà farta, fullejant una revista qualsevol o repassant la roba de la dona del costat.
Però hi ha qüestions temporals que són objectives, com per exemple que el temps pel que fa a las inversiones al port de Maó s'havia parat. No existia. Els projectes sorgien, es parlava d'ells, però després queien en una espècie de forat negre espacial. Les iniciatives es perdien en una distorsió generada des d'Autoritat Portuària en la dimensió de l'espai-temps. Hi havia una avaria en la lògica successió de centèsimes, dècimes, segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, anys...
Amb l'arribada d'Alberto Pons a Autoritat Portuària, alguna cosa ha canviat, però el transcurs del temps no ha recuperar la seva normalitat, sino que una vegada reparada l'avaria espai-temporal tots els segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, anys, acumulats en els anys de paràlisi han sortit disparats, de cop, uns sobre els altres, amuntegats, provocant que es dragui al mateix temps que es construeix el vial del Cós Nou, es col·loca un noble punt d'amarrament, hi ha amarraments per a tots i, fins i tot, diners per a escultures desafortunades.
Totes les felicitacions són ara per a Alberto Pons, artífex del final de la perversió temporal. Però la riuada desbocada de segons, minuts, hores, dies, no s'ha d'emportar la nostra capacitat d'anàlisi amb perspectiva. Perquè més que aplaudir Pons, que s'ho mereix sense dubte, cal demanar-se ara què dimonis van fer els seus predecessors. La distorsió de l'espai temps creada per Autoritat Portuària al port de Maó sembla que ens ha afectat el cervell, ens ha confós, ens ha portat a veure com a especímen excepcional qui fa bé la feina, en lloc de qüestionar qui la va deixar de fer, demanar-nos per què i estirar-los bé les orelles.