David Marquès28/03/14 0:00
TW

M'avorreixen els aduladors de pensament únic. Aquells que, especialment ara a les xarxes socials, entronitzen qualsevol volada dels seus gurús d'opinió i demonitzen a l'adversari, que sempre és qui s'equivoca, qui fot la pota, qui pensa en ell mateix, qui ens discrimina i qui defensa interessos ocults. El dimoni amb pates. I omplen el Facebook, el Twitter i la web del diari per a deixar-ne constància. I carreguen també amb força quan prenen el cafè -o la birra- i tenen davant algú que els aguanta el discurset. Però vet aquí que, quan els hi toca governar, aquests gurús també es foten de cap més d'una vegada però, llavors, no hi ha cap dels seus que els hi retregui res. De repent tot és justificable, fins i tot allò mateix que, amb altres al capdavant, ens conduïa al precipici. Com en una secta.

Noticias relacionadas
David Marquès

La llave que abre todas las puertas

Más noticias relacionadas

I la veritat és que tots han governat, i han pogut millorar la connectivitat aèria, i reconduir l'economia, i fins i tot eliminar el pol·lèmic complement vitalici que cobren els funcionaris que han exercit de polítics a l'administració i que ara sembla tenir tothom escandalitzat. Però ningú ha evitat aquest absurd, quan és ben fàcil. Basta que avui mateix tots els partits facin allò que pregonen. Em voldria equivocar però em jug el berenar d'avui a què molt pocs mouran un dit. Els és més còmode no anar en contra dels seus companys de partit que cobren aquest plus que evitar la sensació d'estafa de milers de ciutadans, a qui mai es regalarà un sol euro del que figura en la seva nòmina.

Té sentit ja que hi hagi quelcom vitalici en aquest món? que hi hagi sous i patrons vitalicis? Que remuguem sempre dels mateixos temes i, per molt que barati el color dels governants, mai els acabem de resoldre? Volem canviar realment les coses o ens conformem amb riure les gràcies a qui ens diu allò que volem sentir? La claca ja està preparada per a aplaudir la propera ocurrència i carregar contra els de sempre. I així fins a la fi dels temps. Que algun vitalici ho vegi i jo em pugui pagar el berenar d'avui. Amén.