Celebro que tornin a prometre la radioteràpia per a Menorca, però cal saber per què serà de gestió privada. També cal esbrinar què és més convenient per al pacient, si un servei de radioteràpia a Menorca, o un servei de transport a Son Espases amb allotjament per a dues persones al costat de l'hospital durant els dies de tractament.
Ja van anunciar la radioteràpia per a Menorca, fa quatre mesos, però és ara que diuen que serà de gestió privada, tot i que ocuparà un espai públic, dins l'hospital Mateu Orfila. Aquest anunci de gestió privada és difícil o impossible d'entendre, perquè tot indica que la gestió privada de la sanitat pública no és cosa bona, ni per als usuaris que la necessiten, ni per a les butxaques públiques, que la paguen.
Menys encara la podem entendre si recordem que fa tan sols dos mesos, la justícia va donar-los la raó, a les mil veus que a Madrid van presentar mil arguments en contra de la gestió privada de sis hospitals públics, i a favor de la gestió pública, i el projecte privat va haver de tirar enrere.
I vam confirmar que la gestió privada és un bon negoci per a la privada, però resulta cara per a la pública, que acaba pagant més diners per menys serveis. I de vegades, qui va privatitzar un ens acaba contractat, amb poca feina i molt de sou, per l'ens que va privatitzar.
En conseqüència, és necessari que l'autoritat sanitària balear faci públics els arguments amb els quals fonamenta la decisió d'una gestió privada per a la radioteràpia d'ús públic a Menorca. Si no hi ha prou explicacions, prou arguments, estudis o informes seriosos, informació que es pugui comprovar, tothom tindrà dret a pensar que aquí hi ha gat amagat.
Podem pensar que hi ha gat amagat perquè ja fa temps que veiem que per tot arreu hi ha gats amagats. Però són ben pocs els gats agafats.
La premsa del 7 i 8 de març apuntava que, segons la versió oficial, la concessió a una empresa privada del servei de radioteràpia d'un hospital d'ús públic és quelcom que ja es fa en d'altres hospitals.
Però no han dit de quins hospitals es tracta, i llavors és sospitós de gat amagat. Per tal que això no sigui sospitós, l'autoritat hauria de dir-nos quin són aquests hospitals públics que tenen concessionat, amb una empresa privada, el servei de radioteràpia. Aquesta informació no és secreta, i ens permetria trucar-los, preguntar-los com van les coses, i aprofitar l'experiència per prevenir errors.
Sospitós és allò amagat, allò que no es diu, o es diu de manera ambigua o incompleta, o allò que no admet preguntes. La transparència en la informació i en la gestió, en canvi, són les úniques eines que avui li donarien credibilitat al polític, sigui gestor de la sanitat o sigui del que sigui.
Si la credibilitat del polític està sota mínims a causa de la proliferació de gats amagats i de l'escassesa de gats agafats, és evident que cal informació i transparència.
En el cas de les promeses preelectorals, com ara la radioteràpia, també és necessari saber a qui podrem reclamar si tot això de la radioteràpia no acaba bé. Ho dic perquè tinc la sensació que cap dels que avui la prometen estarà llavors disponible per a reclamar-li res. Trobo fàcil prometre quelcom per a una data en la qual ningú ja no hi serà, o estaran tancant maletes per anar-se'n.
Però no hem d'acusar ningú, ni refiar-nos massa de ningú, perquè no tenim arguments ni per això ni per allò. L'objectiu no és acusar ni és refiar-nos-en, ni tan sols la radioteràpia és l'objectiu. El veritable objectiu d'aquesta pruriginosa qüestió és aconseguir que els pacients que necessitin radioteràpia rebin la millor radioteràpia possible.
Aquesta radioteràpia, la millor que hi hagi disponible, perquè tothom vol el millor per a la salut, tal vegada és la més pròxima, la més còmoda. O tal vegada és la que està a Palma. Cal reflexionar sobre aquesta qüestió, i no pensar en termes de comoditat sinó en termes de quin és i on és el millor tractament.
