Gabriel Subirats Pons10/01/14 0:00
TW
0

En una entrevista concedida a un diari nacional abans de Nadal, el director gerent de l'organisme intergovernamental encarregat d'auxiliar aquells països amb grues problemes financers anomenat Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), Klaus Regling, responia que «especular no és gens útil» quan se li demanava sobre l'estat de la banca dels països del nord, no tant vigilada com la dels països rescatats com el nostre. Curiosament però, per apuntalar la seva defensa de les receptes de la Troika basades en l'austeritat, afirmava que molts analistes pensen que Espanya es convertirà en el motor del creixement europeu a mig termini perquè altres països d'Àsia o Amèrica Llatina així s'havien comportat després d'haver escomès importants reformes en temps de dificultats.

2 Això sí que és espectacular Sr. Regling. Deixi que li digui que la política econòmica del govern espanyol és un mirall de la decadència dels preceptes democràtics de qui s'esperava un millor concepte de les institucions, atès el seu programa electoral o l'elevat número d'alts càrrecs advocats de l'Estat nomenats per la mateixa vicepresidència. Només cal que analitzi normes i reformes que afecten a la unitat de mercat, l'autoritat fiscal independent, la llei de transparència o la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per adonar-se que els organismes encarregats de recordar a l'Estat que no és infalible han acabat essent autèntics falders al servei del poder, si ja no ho eren prou abans.

Convé no equivocar-se, l'agent reformista més poderós dels darrers anys ha estat l'elevada prima de risc. Ella, tota soleta, obligà a reformar la pròpia Constitució, atorgant el major rang normatiu a la regla del sostre de la despesa pública, prioritzant per davant de qualsevol altra qüestió, la devolució del deute. És més, si avui aquest cost del finançament es troba a uns nivells molt més inferiors que llavors, el mèrit cal atribuir-lo al Sr. Draghi i no al Sr. Rajoy, com ell voldria.

Tan se val, és bo d'entendre que vostè, al representar precisament els interessos dels creditors, només vulgui veure una part de la película, sense voler entendre que les vertaderes reformes per a ser més competitius i créixer encara estan per fer.