Nadals sense treva

Ara, tot això ha canviat i l'indret del món que es veu més afectat per aquesta manca de treva nadalenca és precisament, el territori on la història i la tradició situen el naixement de Jesucrist, que dóna origen al Nadal cristià.

El conflicte armat entre Israel i Palestina pel domini territorial de la zona es va iniciar fa més de 45 anys i, malgrat els successius intents d'arribar a acords de pau, continua vigent. I enguany hem tornat a assistir a actes terroristes, a assassinats purs i durs, dels uns en revenja dels que havien estat prèviament comesos pels altres. Fins i tot el mateix accés als llocs sants es veu cada cop més dificultat per als pelegrins i els turistes que hi pretenen arribar, degut als controls tan estrictes que estableix el règim israelià. I els palestins, ells, s'estan plantejant crear assentaments propis a Cisjordània -on es troba la mateixa Betlem, entre altres poblacions bíbliques- perquè veuen com els visitants que van fins a Terra Santa en aquestes dates s'allotgen en hotels i consumeixen en comerços i restaurants jueus, per manca d'infraestructura de serveis en territori palestí.

I aquesta dificultat dels cristians per poder seguir els seus ritus propis en dies tan assenyalats, s'estén a altres indrets del planeta com pugui ser la vesina Síria, que es troba en estat de guerra i on els seguidors de la religió cristiana han d'anar a refugiar-se a Jordània i, fins i tot una situació semblant es viu també a la llunyana Tailàndia. Sense voler pecar d'apocalíptic, em vénen a la memòria algunes profecies que havia sentit de jovenet que vaticinaven que la fi dels temps vindria marcada per noves persecucions com les dels primers anys del cristianisme. Nosaltres, de ben segur, no ho veurem, però tal vegada podríem estar iniciant el camí. Us dic tot això des del meu profund respecte a la llibertat de creences i de cultes. Totes les religions -la musulmana, la jueva, la budista, totes, en definitiva- han de tenir garantit el dret a poder exercir les seves pràctiques sense cap ingerència externa, sense capo coacció ni pressió. I això inclou també els seguidors de la fe cristiana, per descomptat.

Finalment, si volem constatar la manca de llibertat de molts cristians hora de participar en els ritus propis del Nadal, no cal que anem tan enfora. Aquí, a Europa, hem tingut exemples de misses del gall que s'han vist interrompudes per manifestacions pro-avortistes. A Colònia (Alemanya) i fins i tot a Sabadell, -sí, sí, també a Sabadell-. El primer que vull que quedi molt clar és la meva defensa del dret de manifestació. I, pel què fa a l'avortament, sempre he pensat que aquest és un tema, que, a banda del seu vessant jurídic, en té altres de caire mèdic i moral que fan que jo sempre hagi expressat el meu respecte a la llibertat d'opinió de cadascú i especialment de les dones que, al cap i a la fi, són les qui han de donar a llum. Però tot açò no lleva que els cristians de Colònia i de Sabadell tinguin també el seu dret a celebrar la missa del gall sense cap ensurt. I a gaudir-ne en plenitud, mentre el ministre Gallardón, promotor del nou text legal sobre la matèria, estava degustant tranquil·lament i amb un cert regust de victòria la seva «Cena de Nochebuena».