L'hora de tornar a construir

Certament, les paraules ja no tenen el mateix valor que abans, ni els que les pronuncien tenen la mateixa autoritat. Així i tot, són moltes les forces que intenten que l'estil de vida no barati, que tornem als «vells temps». Són els que només esperen un indicador per cantar victòria: la recuperació del consum o, millor dir, del consumisme.

Estem acostumats a les notícies i les imatges de les grans tragèdies naturals. Una natura enfadada deixa la terra sembrada de por. La crisis ha de ser com un d'aquests grans desastres. Quantes persones i famílies no pateixen ferides molt difícils de guarir? Quants col·lectius abans forts viuen el desànim? Què poden oferir els partits polítics que no hagi decebut ja els ciutadans? On es diposita la confiança?

Si ara ha de començar el temps de la reconstrucció, sobre quins fonaments ho farem i com seran les noves cases? Quins valors farem servir per fer que l'època que ara sembla que s'albira sigui realment nova o com a mínim, renovadora?

Hi ha qui pensa que s'ha de començar la casa des dels fonaments. Que s'ha de tonar a parlar molt del que volem ser de grans i que el contacte personal, d'un en un, és la pedra que ha de fer créixer un nou edifici. Ja hi ha qui practica la proximitat i la voluntat de començar un altre cop. Són els que pensen que els nous líders també s'han de construir, sense «re».