El gran propòsit per al 2014

Aquestes tres temptatives són la llei Wert, el tancament de la ràdio i la televisió de València i, en menor escala, la normativa balear sobre el trilingüisme. Trobo evident que hi ha un objectiu comú, i també és evident que contra aquestes tres temptatives hi va haver mil protestes, i cap consens. Només qui sap que no té més raó que la força es nega a tot diàleg i negociació raonables.

Contra aquestes temptatives cal oposar la voluntat de mantenir-se fidel a les arrels, al bressol, a la llet que cadascú va mamar de ben menut i gràcies a la qual s'ha fet persona. És probable que aquestes temptatives tinguin vida efímera, si resulta efímera la permanència de qui va donar-los vigència. Però també és probable que tinguin la vigència d'un grapat d'anys, i és aquí quan la fidelitat a la casa de cadascú assoleix el punt més necessari, imprescindible.

El 2013 també ha estat marcat com l'Any Espriu, per Salvador Espriu. No em sembla una casualitat, sinó més aviat la voluntat constructiva de contraposar-hi fidelitat i defensa. Salvador Espriu (1913-1985) ha estat un gran poeta, i també novel·lista i dramaturg. En el context de la llengua del països catalans, i també internacionalment, Espriu és considerat un renovador de la prosa catalana, un privilegi que comparteix amb escriptors de la talla de Josep Pla i Josep Maria de Sagarra.

A Salvador el van bressolar en català, i en català va mamar la llet de la mare. D'aquestes arrels en va ser ben fidel. L'actitud d'Espriu ha estat exemplar durant la molt adversa situació que a Catalunya va haver de viure, i no va renegar del bressol. Aquesta exemplaritat va quedar ben palesa quan va afirmar que «Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble».

Aquestes paraules són el propòsit per al 2014. Contra la voluntat de españolizar els catalans, els balears i els valencians, cal oposar fidelitat a les arrels. Ja hi ha hagut d'altres intents d'espanyolitzar tothom que parlés la llengua catalana, balear o valenciana, i per tant ja sabem el pa que s'hi dóna.

En aquest context, l'Any Espriu ha desenvolupat nombroses activitats durant tot el 2013. L'objectiu ha estat doble. D'una banda, difondre la figura i l'obra de Salvador Espriu, aquí i arreu. De l'altra, impulsar la lectura, o la re-lectura de les obres d'Espriu, i l'anàlisi d'aquesta obra exemplar, i difondre'n el llegat.

Aquests dos objectius van comptar amb la participació de tothom, de lectors i de nous lectors, de creadors i d'estudiosos, de les institucions i dels mitjans de comunicació. L'èxit ha estat evident: la fidelitat és necessària.

La idea d'impulsar la re-lectura i l'estudi d'un escriptor de llengua local, i més encara si l'obra o la persona són exemplars, és una bona manera de mantenir-se fidels a les arrels. I és alhora una manera prou efectiva per defensar-se de les impetuoses temptatives de voler arraconar la llengua de tota la vida.

Aquests senyors tan impetuosos, tan ortodoxos, tan puritans, rígids i sords, no volen veure que fins ara les llengües convivien a casa nostra en amable harmonia, i que a més s'enriquien mútuament. Qui ha vingut de fora i ha vist aquesta harmonia, a la vista està, queda ben enamorat, i s'hi apunta.