El parlament balear encalça fantasmes

I si aquest qualsevol es vol informar una mica més, sabrà també que el govern central durant tots aquests anys ha repartit els doblers de la manera més tendenciosa i que és a les autonomies més productives a qui ha escanyat més i obligat a endeutar. I a la que més de totes, les Illes Balears.

Però la informació, en aquest país, no es fa mostrant nombres rigorosos, sinó cridant més fort i recorrent a la demagògia. Comparant peres amb pomes perquè la confusió amagui la veritat. I si no n'hi ha prou, difonent mentides d'aquelles que, quan es descobreix que ho són, la merda ja està escampada.

És l'herència de la vella oligarquia espanyola, un patrimonio nacional que la democràcia ha estat incapaç d'extirpar i que sempre que troba l'ocasió, torna a mostrar les urpes.

Però tornem on hem començat. El govern ha declarat la guerra a les autonomies i la fa amb les armes més letals del poder, les lleis. Una llei d'educació que retorna el país als temps de l'espíritu nacional. Una llei de justícia que expulsa els pobres dels jutjats. Una llei d'ordre públic que pretén silenciar la protesta. Una llei de règim local amb feruma de gobernadores provinciales...

Una batalla en tota regla emparada per una majoria absoluta parlamentària que, paradoxes de la vida, molta gent confiada va votar per les úniques coses que no ha fet: reduir l'atur i rebaixar els impostos. I que avui tenim clar que les va prometre per la cara.I un objectiu final que ara ja ni es dissimula: que el govern central recuperi la major part de les competències cedides a les autonomies. Com si no fos notori que en aquells temps quan anava així, el desastre encara era més gros. I que en tots els països moderns se segueix precisament el camí contrari: aproximar l'administració al territori. El govern espanyol aporta, en definitiva, tots els ingredients perquè qualsevol parlament autonòmic que es cregui el seu paper, reaccioni. Que es rebel·li i reivindiqui els seus drets i la seva autoritat, i el seu passat històric i cultural si és que en té.

Les Illes Balears i cada una de les illes de l'arxipèlag, tenen tants de greuges acumulats! Han estat tants anys -segles- de marginació econòmica, política i cultural. D'aplicació de lleis que potser tenien sentit al continent, però que anaven en contra dels interessos insulars. Tants anys, en definitiva, d'incapacitat de l'Estat per entendre com s'ha d'administrar una illa.

Però el Parlament Balear no ho deu veure d'aquesta manera o potser és d'un altre planeta o potser està avorrit de tant de dir amén al govern espanyol. I així és que darrerament es dedica fins i tot a encalçar els seus fantasmes, proclamant coses tan estrambòtiques com que els Països Catalans no existeixen. Si és ver que no existeixen, per què punyetes ho ha d'anar a votar?

Ara que, ben mirat, potser és que estan tan convençuts de la seva existència que han decidit fer com aquells pardalots grossos de la sabana africana que quan veuen un lleó, amaguen el cap davall terra. No ho sabrem mai...