TW
0

El teatre és un mirall de la realitat, no deixa indiferent, interpel·la l'espectador, provoca emocions, sacseja... Bé, no tot el teatre és així; açò només val per al bon teatre (que no «teatro del bueno», eh Mourinho?). Aquesta setmana se n'ha vist a Ciutadella.

¡Amb les conselleres d'Educació i Cultura de Balears i de Menorca, respectivament, assegudes a primera fila, en Pep Tosar va anar desgranant el seu espectacle sobre un text de Thomas Bernhard, que no podia ser més apropiat i per partida doble. Primer, per a l'avinentesa: Els meus premis (era la nit del lliurament del XXXVIIIè premi Born de Teatre) esdevé una crítica despietada entorn de la litúrgia social dels premis i el seu submón. Segon, perquè la casualitat, de vegades, fa una trepitja d'imprevistos en moquetes vermelles sense glamour, i també per la insuportable lleugeresa de molts discursos polítics: Tosar adopta i adapta aquest Bernhard amb el molt suggerent títol d' Allò de què parlem roman inexplorat. (Els dèficits en comprensió lectora!).Per reblar el clau, l'obra guanyadora, de Carles Mallol Quintana, promet: es diu Matar l'alumne. No a cops de TIL ni de LOMQE, se suposa. Grans emocions per a Educació i Cultura en sessió única de nit a la comèdia.