Una dreta que ha perdut el nord

La conclusió a què he arribat és que la diferència no és tant una qüestió ideològica com moral. La dreta del sud d'Europa es caracteritza per no tenir cap mena d'escrúpols. No tenen un sentit ni ètic ni moral que la dreta del nord d'Europa sí que té. I com que no cultiven un discurs moral no respecten res de res. Sílvio Berlusconi és sens dubte el cas més extrem. La seva biografia no té res a envejar als gàngsters més famosos. Belursconi ha robat, ha evadit impostos, ha comprat jutges, s'ha enriquit fraudulentament i ara es acusat de corrupció de menors. És un cas impensable al nord d'Europa on s'espera dels polítics - especialment els conservadors - que siguin exemplars.

Les Illes Balears no tenen res a envejar a Itàlia El grau de corrupció és endèmic, sobretot al costat dret de l'arc parlamentari. Ja són dos els antics presidents de govern condemnats per corrupció - Jaume Matas pel cas Palma Arena i Gabriel Cañellas pel cas Túnel de Sóller. Tota la cúpula d'Unió Mallorquina és a la presó, inclosa la seva princesa que fins fa poc regnava Mallorca amb mà de ferro. El cas més extrem és el de Rodrigo de Santos, l'home fort del PP a l'Ajuntament de Palma entre el 2003 i el 2007. Ha estat condemnat per malversació de fons i abusos sexuals a menors. La seva afiliació a la corrent ultra catòlica Legionarios de Cristo no sembla que condicionés el seu comportament moral, sobretot quan es tractava de droga i prostitució. I això per no entrar en el cas Nóos que involucra directament a la família real.

És aquesta manca total d'escrúpols que caracteritza l'actual legislatura. Tot sabíem que el PP havia fet un gir a la dreta i que faria tots els possibles per aplicar les seves polítiques. El que no esperàvem és que s'ho carreguessin tot sense cap mena de d'escrúpols. La seva indecència sembla no tenir límits. Escric aquest article mentre està a apunt de fer-se efectiu el tancament de Canal 9 amb intervenció policial inclosa. És un acte de brutalitat política sense precedents executat amb una fredor que és pròpia dels règims totalitaris. És la mateixa manca d'escrúpols que ha demostrat Bauzà una vegada i una altra davant la comunitat educativa. Enlloc de bastir consensos, Bauzà incendia l'ambient amb afirmacions que són impròpies d'un president. Sense anar més lluny dissabte passat en un programa de la Sexta Bauzà no va tenir cap vergonya a afirmar que «els pares que van acudir a la manifestació en contra del trilingüisme foren manipulats pels professors, els sindicats, el PSOE més extremista i els nacionalistes». Pura mentida i arrogància sense límits.

En el cas de les Illes Balears hi ha un problema afegit. No només han perdut tots els escrúpols, també han perdut el sentit de la realitat. A les Illes tenim una dreta que en el sentit més literal de la paraula delira. Segons el diccionari un estat de deliri es manifesta per una gran excitació, incoherència en les idees, delusions i al·lucinacions. Exactament això és el que està passant a les Illes Balears. Els nostres governants i molt especialment el president Bauzà pateixen delusions i al·lucinacions gairebé diàries. Descriuen una realitat que no té absolutament res a veure amb el que passa, repassau sinó el darrer debat de política general. Viuen en un món paral·lel els paràmetres del qual venen marcats per la caverna mediàtica i els assessors de comunicació. Els primers identifiquen l'enemic, els segon construeixen un món fantasiós on el president és l'heroi i la majoria silenciosa li dóna suport.... I mentrestant a IB3 parlen dels llumets de Nadal.

La dreta del sud d'Europa ha perdut el nord, els escrúpols, la vergonya i la decència. Ha perdut fins i tot la capacitat de fixar polítiques econòmiques. Les polítiques econòmiques les fixa la Unió Europea i el FMI. S'ha quedat despullada amb el seu autoritarisme i les seves ànsies de poder.

Twitter: @pauobrador