És perfectament lògic que els menorquins fixem tota la nostra atenció i preocupació en el problema del transport aeri, que tants perjudicis ocasiona al desenvolupament de Menorca. Però no hauríem de pensar-nos que som els únics que patim un transport inadequat, i que a la resta d'Espanya tot funciona com una seda. En absolut: el problema de la connectivitat aèria és el més proper a nosaltres, però forma part d'una cadena històrica d'errors que converteix la política espanyola d'infraestructures de transport en una desesperant antologia del disbarat.
El nus de la qüestió sempre ha estat l'obsessió radial, que fa que tot hagi de passar per Madrid. En el segle XIX, les primeres rutes de tren van ser d'iniciativa privada i capital estranger, i responien a la racionalitat econòmica: es tractava d'unir els llocs on hi havia més activitat per facilitar el transport de mercaderies. Quan el govern espanyol va entrar en el negoci del tren ho va esguerrar, ja que en lloc d'enllaçar els focus més dinàmics va fer un disseny radial: poc rendible, i en molts llocs innecessari. Al llarg del segle XX, tots els plans de carreteres han perseverat en l'error radialista, sempre amb el resultat de frenar el desenvolupament de les regions que feien de motor econòmic de tot l'estat. Ja en els nostres dies, la faraònica planificació de l'AVE és més del mateix, però amb una despesa estratosfèrica que fa que l'error habitual ens costi molt més car.
L'ofuscació arriba al deliri quan constatam que la ideologia radial ha contaminat fins i tot la política aeroportuària. Els últims governs del PSOE i el PP van voler convertir Barajas en el principal hub (centre de connexió) del sud d'Europa. Ho tenien tot apamat: edificar una superterminal, en dimensions i en luxe -la famosa T4, que també vam pagar els menorquins-, i convertir Iberia en l'eix que multiplicaria els vols amb Madrid. Llàstima que no van preveure -típic- que Iberia cauria en mans de British Airways, i que la crisi acabaria de fer la feina. Avui el hub no és Madrid sinó Londres, Barajas perd vols i passatgers, i només creixen els aeroports que tenen un trànsit regit per la demanda i no pel dictat polític: Barcelona, Palma, i fins i tot Menorca, tot i la falta de vols estratègics i del preu excessiu dels que tenim.
Des d'aquest context més ample, tal vegada s'entén que el problema menorquí amb el transport aeri no dugui camí d'arreglar-se. El govern central, amb la complicitat activa del Govern balear i el Consell Insular, ens van entabanar amb el servei públic amb Madrid. Recordem-ho: tot ha de passar per Madrid. El resultat és que avui esteim pitjor que abans. Però no reconeixen que es van equivocar, i neguen la viabilitat d'un model distint d'OSP amb altres destinacions. ¿Un servei públic amb bones condicions entre Menorca i Barcelona, i que funcionés bé? Impossible!
Al final, arribes a pensar que el principal problema no és la insularitat, sinó Espanya.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.