La culpa?

És Déu qui ho permet? Déu me'n guard, pensar-ho! En el Concili Vaticà II a la Constitució Dogmática Lumen Gentium, se'ns parla de l'autonomia del temporal. Autonomia que no podem deslligar de la llibertat. És cert que Déu en tant que omnipotent ho pot tot, però aquesta mateixa omnipotència de Déu és per al bé. Ell podent-t'ho tot ens ha fet lliures, d'altra manera no seríem persones humanes, ni res del creat gaudiria d'autonomia. La llibertat és un dels atributs necessaris per tal que el món sigui món i les persones siguem persones i Déu sigui Déu, del contrari seriem titelles en mans d'un superésser. És sols des d'aquesta perspectiva com els creients volem entendre la realitat. Déu tot ho ha fet per al bé i especialment a noltros ens ha creat per a la bondat, encara quant l'experiència ens demostra el que deia sant Pau: Sabent el bé que he de fer, faig el mal que no vull. Aquest és l'enigma, essent la llibertat per al bé, també pot fer el mal.

Així també, la natura segueix les seves pròpies lleis, encara quant aquestes, tants de cops, xoquen contra elles mateixes causant catàstrofes i barbaritats. No és Déu qui fa el mal, és el propi procés de la creació que seguint el seu curs, encara que enigmàtic, es rebel·la contra la pròpia realitat. Llavors aquesta rebel·lió pot afectar a les persones com hem vist en tantes imatges de dolor aquets dies passats.

I nosaltres què podem fer? Quedar mans creuades. No podem. Pensar ja s'ho solucionaran, o no és el meu problema, o que els politics hi posin remei. Fer-ho així serien evasions i una contradicció tremenda per part d'un cristià i una falta d'ètica per part d'un no creient. A nosaltres se'ns ha donat la intel·ligència i dues mans, que davant els drames naturals o dels drames causats pels mateixos homes hi podem fer i molt. Subratllo molt, perquè encara que individualment sembli que no fem res i ens sentim un granet quasi bé inútil, no ho som. Moltes mans i molts de granets podem reconstruir la malt ferida, en aquests cas, terra de les Filipines. Tu, jo i tots també hi podem fer. La demanda a la caritat cristiana i a la solidaritat humana està a l'abast de tots. No deixem perdre l'oportunitat per tal que ells experimentin el que a tu, fos el nostre cas, t'agradaria que et fessin. S'han obert comptes de banc, concretament per part de Caritas, per tal que a nivell mundial s'ajudi com s'ha fet des del primer moment. L'Església i molts si han arromangat i s'han posat mans a l'obra. Tu quedaràs impassible davant la tragèdia dels germans. Jesús no ha va fer i el Déu de bondat és amb ells que t'espera. Col·labora.

Bon diumenge i fins el mes qui ve.