Conservar en privat

Aquesta incertesa permanent dificulta molt els pactes per als models econòmics que es puguin implantar als territoris. Suposem el cas actual de totes les intervencions que es volen fer al legat del comte de Torre Saura, de les quals no es coneixen de moment més que els titulars de la premsa.

Imaginem que fos possible un hipotètic acord per introduir activitats turístiques no massificades en aquests finques, per exemple a partir d'aprofitar o reubicar volums d'antics edificis agraris no emprats, respectar les zones amb destacats naturals o paisatgístics, ordenar els usos per no entorpir o fins i tot millorar les condicions d'espais sensibles com els que inclouen (zones humides, espais de cria en penya-segats, terrenys dunars, etc).

2 imaginem, ni que sigui en un exercici oníric, que ens trobem amb uns promotors que no busquen el guany ràpid de l'especulació sinó l'aposta del mig i llarg termini a partir d'activitats econòmiques permanents i que generen llocs de feina. Suposem que estan interessats en buscar un acord social ampli perquè saben que no ho podran fiar tot a una sola legislatura.

Pressuposem que aquests condicions idíl·liques es donen. Quin podria ser el temor? Idò el temor seria obrir l'entrada a la transformació d'espais valuosos, perquè ara es pot pactar una dimensió determinada, però ningú t'assegura que, en un pròxim canvi de govern, o simplement de conseller, insular o balear, no s'aprofiti per incrementar l'operació.

Tal recel és ben fonamentat en les coses que encara estan passant. Basta veure els darrers casos de declaracions d'interès general que s'estan tramitant.

El cas del parc aquàtic de Sant Lluís s'hauria pogut conduir cap a condicions que no generessin conflicte. Estant en el dubtosament honorable rànquing de ser un dels 25 municipis més urbanitzats de l'Estat, resulta que a Sant Lluís encara hi ha terreny previst per urbanitzar un 47 % més del que hi ha fet. En aquest context es promou un parc aquàtic, però en sòl rústic. No ha d'estranyar la polèmica.

El parc es podria fer en sòl urbanitzable. La zona de piscines podria funcionar amb aigua marina, de tal forma que no s'afectàs l'aqüífer. Fins i tot, si la ubicació conflictiva es tracta d'un tema de propietat i de lligam amb l'hotel de la vora, es podria plantejar una permuta de drets urbanístics amb una altra zona urbanitzable. Però si no es fa res d'això, el que hi ha és una tramitació per declarar d'interès general la transformació d'un territori que la llei no preveu i augmentar un gran consum d'aigua en un municipi que fa anys que pateix intrusió marina per sobreexplotació.

Vegem un altre cas ben simptomàtic del problema. El cas de la planta de triatges de Biniaiet, que també busca la declaració d'interès general per poder-se construir en sòl rústic. Això passa en el 2013, quan a 2 quilòmetres d'aquesta ubicació tenim la 4a. fase del polígon de Maó totalment infrautilitzada i ja dotada de vials asfaltats, llum, aigua i clavegueram.