Coratge

Encara que no vos agradés gens ni mica La casa de gel, vos agradarà «Wonder». Encara que no hàgiu llegit mai «La casa de gel», vos agradarà «Wonder». Les dues obres tenen moltes similituds i pot semblar una curiosa coincidència que dos autors separats per milers de quilòmetres facin una novel·la guiada per la mateixa sensibilitat. Però no és cap coincidència ni cap casualitat. Els temes de les obres literàries s'obtenen de la destil·lació de la pulsió temporal de la societat. L'home més lleig del món o el nen amb una cara monstruosa que provoca repulsió.

L'art sempre està al costat de les víctimes i de les persones desfavorides. «Només hi ha els perseguits i els perseguidors, els enfeinats i els cansats». I també ho està la religió, l'autèntica religió. El Papa Francesc el va veure a la plaça de Sant Pere de Roma. Va davallar de l'altar, es va aturar, el va abraçar i el va besar. Vinicio Riva té cinquanta-tres anys i pateix la síndrome de von Recklinghausen o neurofibromatosi bilateral. Es defineix com un ser deforme per culpa de les protuberàncies visibles i doloroses que té por tot el cos; la cara inclosa. I a la planta dels peus. Els tumors o bonys, encara que benignes, sagnen amb molta facilitat i converteixen la vida del malalt en un infern. «El Papa ni va pensar un moment si m'abraçava o no. La malaltia no és contagiosa, però ell no ho sabia. Va davallar de l'altar a saludar els malalts. Jo li vaig besar la mà mentre que ell amb l'altra m'acaronava el cap i les ferides. Després va estirar-me, em va abraçar i em va besar el rostre (...) No em va dir res, però jo vaig sentir el seu amor. Va durar poc més d'un minut, però a mi em va semblar una eternitat. El meu cor anava tan ràpid que vaig pensar que em moriria». Molta gent pot pensar que el gest del Papa Francesc amb l'home deforme va ser un gest de cara a la galeria destinat a ser immortalitzat en una freda fotografia. La gent que pensa així té tot el meu respecte. Jo hi veig un gest generós, coratjós, d'una extraordinària exemplaritat. Com he dit, antigament coratge era sinònim de cor. Valentia i bondat, per tant, eren paraules sinònimes. El significat va anar evolucionant i ara, en totes les regions catalanes, coratge vol dir força d'ànima, valor, carència de por. També es fa servir com a substitut de ràbia, furor intens; castellà coraje. Aquest significat no és llegítimament català, sinó pres modernament del castellà. Coratge prové del llatí vulgar coraticu, derivat de cor; amb el mateix significat. El mateix origen tenen el francès courage i l'italià coraggio.