Una altra vegada amb el REB

Després, una volta retirat el terme fiscal, s'aprovà un nou REB, és un dir que descafeïnat, que patia moltes mancances i defectes en la distribució dels aproximadament 3 milions d' euros anuals que varen començar a destinar per compensar els costos de d'insularitat a partir de finals de la dècada dels 90 fins a 1,4 milions de l'any passat, amb motiu de la reducció d'un 50% d'empreses y la seva facturació per causa de la crisi econòmica. Podríem citar com exemples, ometre les ajudes en el sector de pinsos i productes agraris, així com la seva reexpedició, el sector de la construcció, o també en el cas de la bijuteria, que fent el càlcul sobre el volum o el pes sense tenir en compte el seu valor, la subvenció quedava molt reduïda, i que si ponderessin amb el conjunt d'articles, podríem calcular que les ajudes cobreixen una quarta part dels costos reals del transport entre Menorca i Barcelona i viceversa, quant el correcte seria que compensés el cent per cent de les despeses, i els fabricants anul·lessin dels escandalls el capítol d'aquest gravamen del transport en la Península, quedant així en igualtat de condicions de competitivitat econòmica amb els fabricants forans.

D'aprovar-se aquest nou REB, s'haurien de ponderar les ajudes als diferents sectors productius, tenint en compte el volum, pes i valor de cada mercaderia . Endemés del transport de les mercaderies, els fabricants i ciutadans illencs es troben afectats amb els preus dels serveis bàsics com són l'energia elèctrica, el gas, els carburants i altres, que igualment tenen que incrementar els seus costos de producció amb el transport dels subministraments. Per una altra part, s'hauria d'incloure el transport de les persones, ja que aquí al no disposar de vies de tren, autopistes ni carreteres, les úniques connexions que tenim amb el continent son per via marítima i aèria, i les subvencions per compensar aquest greuge comparatiu tenen que venir de l'Estat, que inclús estan reconegudes per la Unió Europea amb base al favorable informe Viola com a Illes perifèriques. Al meu entendre, al tractar-se de unes Illes que l'economia es basa principalment amb el turisme, la majoria nacional, és bàsic i necessari que operin les companyies aeries i marítimes en tarifes planes mòdiques i en les freqüències necessàries i assumibles pels possibles visitants.

Veuria lògic un Servei Públic (OSP) durant els sis mesos de novembre-abril entre Madrid i Barcelona, i una altra OSP tot l'any amb Palma, com aeroport de referència i d'enllaç amb les altres capitals del món. I finalment, per concloure i normalitzar els dèficits que pateix aquesta Comunitat Autònoma illenca, pens que s'hauria d'incloure una partida econòmica cada any, per equilibrar el dèficit fiscal que patim entre el que aportem al fons de solidaritat nacional en relació a les transferències que rebem, que després ha d'assumir el Govern Balear, aportant els recursos que falten i necessiten les conselleries de Salut i Educació, per poder atendre la població que de fet conviu en aquesta Comunitat, en detriment d'altres conselleries. Poder aconseguir aquestes tres justificades reivindicacions econòmiques entendria que seria un primer pas per equilibrar les diferències de les balances fiscals de la nostra comunitat (amb el greuje de la nostra doble insularitat ). Esperem que en la voluntat i empeny del conseller Vicent Martí, i amb el recolzament de totes les forces polítiques i jurídiques puguem aplicar aquell refrany que diu a la tercera va la vençuda.