Ja t'ho diré: autoestima i oportunitat

Estic atordit que s'hagi muntat una certa polèmica entorn a la despesa de Ajuntament de Ciutadella amb el concert de comiat de Ja t'ho diré. Tal vegada alguns ho censuren per l'aversió sistemàtica que s'ha instal·lat entre nosaltres cada vegada que sentim parlar de «despesa pública». Molts doblers públics s'han gastat, i es gasten, malament. Però certes expressions de repugnància instintiva i primària cada vegada que un sent rallar de doblers públics, sense matisos ni detalls, més que una crítica delaten una mania, una fòbia. Però altres ho critiquen per la concepció que tenen de política cultural, i deuen trobar que Ja t'ho diré no s'ho mereix. Discutim-ho. En primer lloc, es tracta d'una qüestió bàsica d'autoestima. Les institucions públiques sempre han fet un gest de reconeixement cap als fills del poble que han destacat en la seva professió o les seves arts. Avui no és diferent. S'homenatgen esportistes, creadors artístics, científics, empresaris, i grups i col·lectius que, amb la seva tasca, contribueixen a fer una Menorca millor. I alerta, que veig venir la crítica: açò no té res a veure amb el xovinisme. No es tracta de defensar «lo nostro» perquè és d'aquí, sinó de posar en valor allò que, havent nascut aquí, dignifica Menorca, la dóna a conèixer i la projecta al món. Ja t'ho diré és el grup de rock menorquí que ha arribat més enfora i més amunt. Gràcies a ells, la cultura musical contemporània menorquina és coneguda i estimada arreu. A un nou programa de televisió, la setmana passada uns concursants van triar la cançó Si véns per intentar guanyar el premi. No vol dir res, açò?