El fons i la forma del 'Cas Cesgarden'

En la praxi quotidiana del Dret és tan important el fons com la forma. Una pretensió que d'acord amb la Llei -entesa en un sentit ampli- és correcta i plenament admissible per l'ordenament jurídic vigent només es podrà dur a la pràctica pels conductes i les formes que també estableix la pròpia llei.

El «cas Cesgarden» no genera cap dificultat pel que fa al seu fons, que va quedar perfectament resolt per la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) el 5 de maig del 2011, però en canvi presenta una problemàtica incommensurable -i en alguns extrems fins i tot incomprensible- pel que fa a la seva forma, és a dir: a la seva tramitació processal davant la jurisdicció contenciosa-administrativa.

El fons. El recurs contenciós-administratiu núm. 821/2003 va ser interposat davant la Sala Contenciosa-administrativa del TSJIB per la mercantil Siteme Menorca, SLU contra l'acord del plenari del Consell de Menorca del 25 d'abril del 2003 que aprovà definitivament el Pla Territorial Insular (PTI).Tot i que els punts d'oposició de la recurrent va ser tres, en realitat es poden reconduir a només dos: la il·legalitat del PTI i la procedència d'una declaració de responsabilitat patrimonial de l'administració pública derivada de l'aprovació definitiva d'aquest pla.

El TSJIB desestima les tares d'il·legalitat del PTI al·legades per Siteme, però estima, subsidiàriament, la seva reclamació de responsabilitat patrimonial, que es divideix en els quatre conceptes següents:

a) reducció d'aprofitaments urbanístics ja patrimonialitzats;
b) obligació d'assumir noves càrregues urbanístiques per a la transformació del sòl de destí;
c) pèrdua de les inversions ja realitzades;
d) costos financers diversos.

La conclusió del TSJIB en relació amb el concepte a), el més rellevant, és que «determinat així que el PTI va operar directament una reducció d'aprofitaments traduïts en 138 places turístiques que la recurrent tenia com a dret patrimonialitzat en els solars d'origen i que es rebaixen amb l'operació d'esponjament, sens dubte procedeix el dret a la indemnització de 128 [places turístiques]. És evident que, independentment de les afirmacions de la part demandada, el Pla Territorial de Menorca, va tenir una incidència directa susceptible de donar lloc a la responsabilitat patrimonial a què aspira la part actora».

Sobre el concepte b) de la reclamació de Siteme, el Tribunal Superior considera que «per la raó que fos, no es va subscriure conveni [urbanístic] amb la part recurrent i la modificació del PTI va mantenir la configuració de l'Àrea de Reconversió Territorial que ens ocupa, per la qual cosa, sens dubte, el PTI imposa a l'ara recurrent unes càrregues que ja tenia complides. En conseqüència, el planificador haurà d'indemnitzar pel seu import».

Finalment, els conceptes c) i d) no són assumits per aquesta sentència, perquè cap d'aquestes qüestions no afecta ara a la companyia successora processal (Cegarden, SL) presentada en substitució de la primera.

La forma. Els primers problemes pel que fa a la forma seguida en aquest procediment contenciós-administratiu van començar durant la seva tramitació davant el mateix Tribunal Superior, però abans d'entrar en aquesta qüestió cal recalcar que les consideracions fetes ja han adquirit valor de cosa jutjada -«són Llei entre les parts», per dir-ho amb una antiga expressió del Codi Civil- des del moment en què la Sala Tercera del Tribunal Suprem no va admetre el recurs de cassació interposat el 17 de maig de 2011 pel Consell de Menorca contra la sentència dictada dotze dies abans. De fet, aquest alt tribunal ni tan sols entrà a dirimir els motius adduïts pel Consell en el seu recurs, perquè no va ser admès en base exclusivament a motius de forma, és a dir: a errors de dret processal. En la seva interlocutòria de 22 de desembre del 2011, el Tribunal Suprem conclou que «el recurso, en su motivo primero anunciado al amparo del art. 88.1 c) [de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa-administrativa], es inadmisible por no haber sido anunciado en el escrito de preparación con las exigencias expresadas» (fonament jurídic 6è). Exactament la mateixa tesi és reiterada, sense afegir gaire res de nou, pel mateix tribunal en la seva posterior interlocutòria de 10 de maig del 2012, amb la qual es resol l'incident de nul·litat d'actuacions formulat pel Consell insular.La darrera acció que ha emprès el Consell de Menorca en relació amb el «cas Cesgarden» va ser l'encàrrec, el dia 18 de febrer del 2013, d'un informe jurídic extern al despatx Olleros Abogados per a estudiar la viabilitat d'instar la revisió de la sentència del Tribunal Superior a partir d'aquests dos fets: - La possible existència d'una falsedat en document públic que pugui afectar la deguda conformació de la legitimació activa per interposar el recurs contenciós administratiu i per a la successió processal produïda durant la seva tramitació.

- La possible existència d'un delicte de fals testimoni en l'emissió de l'informe pericial que va servir de fonament per quantificar la responsabilitat patrimonial del Consell de Menorca.

L'encàrrec d'aquest informe jurídic va ser aprovat amb l'abstenció del PSM, mentre que PP i PSOE van votar a favor.

La via escollida pel Consell insular és la de la revisió de sentència ferma que preveu, amb un caràcter absolutament excepcional, la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa.

L'excepcionalitat d'aquest conducte processal deriva del fet que només és possible instar-lo després de la declaració de responsabilitat penal d'algun dels subjectes que van intervenir durant el procés que es pretén revisar.

En concret, l'article 102.1 d'aquesta llei disposa que es produirà la revisió d'una sentència ferma si aquesta «hubiere recaído en virtud de documentos que, al tiempo de dictarse aquélla, ignoraba una de las partes haber sido reconocidos y declarados falsos o cuya falsedad se reconociese o declarase después».

Cap aquesta direcció sembla apuntar el Consell quan demana informació sobre «la possible existència d'una falsedat en document públic» en relació amb la legitimació processal de Siteme Menorca, SLU i Cesgarden, SL. La falsedat en document públic està tipificada com a delicte pel Codi Penal.

En la mateixa línia, la Llei de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa disposa que també procedirà la revisió d'una sentència ferma «si habiéndose dictado en virtud de prueba testifical, los testigos hubieren sido condenados por falso testimonio dado en las declaraciones que sirvieron de fundamento a la sentencia». Aquest altre supòsit entroncaria amb el delicte de fals testimoni que tipifica el Codi Penal i que en aquest cas el Consell sembla relacionar amb el perit que emeté el dictamen que «va servir de fonament per quantificar la responsabilitat patrimonial del Consell Insular».

La Llei Contenciosa es remet a la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) del 2000 en matèria de terminis. Així, la LEC estableix un termini per a la sol·licitud de revisió d'una sentència ferma de cinc anys «des de la data publicació de la sentència que es pretén impugnar», però a més determina que «dentro del plazo señalado en el apartado anterior, se podrá solicitar la revisión siempre que no hayan transcurrido tres meses desde el día en que se descubrieren los documentos decisivos, el cohecho, la violencia o el fraude, o en que se hubiere reconocido o declarado la falsedad». Correspondria a un eventual recurs de revisió de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, amb referència a la Sala Tercera del Tribunal Suprem.

El Consell de Menorca focalitza la seva estratègia en dues qüestions que ja van ser abordades -i sembla que resoltes- pel Tribunal Superior de Balears:

Successió processal del recurrent (Siteme-Cesgarden). Als antecedents de fet 6è, 7è i 8è i al punt 8è del fonament jurídic 2n de la sentència del Tribunal Superior s'expliquen les diverses transmissions que van originar la successió processal per subrogació de Cesgarden, SL. Després que el propi TSJIB ordenés la pràctica d'una prova documental «per a millor proveir» sense la qual no s'acceptaria «la successió processal de la mercantil Cesgarden, SL», dia 19 de febrer del 2010, Siteme Menorca, SLU deixà resolta la qüestió mitjançant la presentació d'un escrit «acompanyant varis documents, entre d'ells la referència a la subrogació».

A l'antecedent del fet 8è, el Tribunal Superior aclareix que «donàrem trasllat [dels documents relatius a la successió processal de la part actora] a la demandada, la qual no va fer al·legacions», és a dir: el Consell Insular de Menorca va tenir l'oportunitat d'oposar-se a què Cesgarden, SL ocupés el lloc processal de Siteme Menorca, SLU, cosa que no va fer.

Avui, en canvi, l'actual equip de govern considera plausible que aquella mateixa operació contra la qual no al·legà podria ser constitutiva d'un delicte de falsedat en document públic.

Dictamen pericial sobre la responsabilitat patrimonial del Consell de Menorca. Per tal de poder quantificar correctament la indemnització a què havia de fer front el Consell arran de la responsabilitat patrimonial declarada pel Tribunal Superior de Balears, ja va fer ús de la facultat probatòria que li reconeix la Llei de la Jurisdicció Contenciosa i demanà l'emissió d'un dictamen pericial per a «la determinació del valor econòmic de les 128 places hoteleres […] que el PTI redueix en 138 respecte al planejament vigent».

El contingut de l'informe emès pel «perit designat judicialment» queda explicat al final del fonament jurídic sisè de la ja famosa sentència 338 dictada per la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal de Balears que presideix el magistrat menorquí Gabriel Fiol Gomila. Després de detallar el desglossament de la quantia final (16.114.162'20 euros), realitza la reflexió següent: «cap aclariment al dictamen pericial va interessar la representació del Consell de Menorca sobre aquest apartat ni tampoc es valora el seu contingut a l'escrit de conclusions, per la qual cosa no disposem de raons perquè, i a pesar de la importància de la suma resultant, es fixi una altra distinta».

En aquest moment del procés el Consell insular no s'oposà al dictamen que serví de fonament per a quantificar la indemnització. Per això que el TSJIB no va tenir més remei que estimar els càlculs fets pel perit designat judicialment.