Val més educar que no prohibir

Criatura, en aquest món no hi ha res totalment blanc o totalment negre. La tecnologia no és ni bona ni dolenta. És una eina que cadascú pot emprar com vulgui o pugui. No compartesc l'opinió, per exemple, dels que estigmatitzen les xarxes socials, facebook, twitter o el mateix whatsapp. Personalment, crec que són un instrument molt útil si el saps emprar bé i aprens quins són els límits. D'entrada, mai no han de substituir el contacte real, les amistats de sempre, aquelles de banc a una plaça, una bossa de pipes i qualsevol tema de conversa. El món real és açò, real, i el virtual té part de veritat i una altra que no.

Davant aquest fet, no crec que la solució sigui la prohibició. L'opció vàlida, pens, és l'educació. Du més feina que el "no", però aporta moltes més coses tant al qui mostra com al qui aprèn. Conduir un cotxe comporta molts riscos, però no per açò deixam de conduir. Aprenem com alternar els pedals, com canviar de marxes i quines són les normes a cada zona. Algú ens mostra quins són els perills, i una vegada coneguts, els intentam evitar. Per què no fer el mateix amb les noves tecnologies?

Estic segur, petitó, que en pocs anys tu empraràs més els mòbils i les noves eines amb molta més facilitat que jo. De fet, ja tens una manya impressionant per jugar a fer pizzes, magdalenes i dibuixos amb el meu telèfon mòbil. No crec que per un fillet com tu sigui dolent jugar amb un mòbil, sempre que no oblidis els jocs de sempre. La tecnologia no és perillosa; ho és no saber-la emprar.

Crec que els pares tenim una funció molt important en aquest tema, i a vegades no esteim prou preparats per dur-la a terme. No hem de tenir por ni vergonya a l'hora de demanar ajuda. Refugiar-nos en una prohibició total és còmode, però també covard. Les xarxes socials, internet i els mòbils formen part de la realitat. Val més integrar els nostres petits en aquest món de la nostra mà, abans que ho descobreixin per altres vies més perilloses.