Lletraferida

Mariners en terra

Blanca Mendiguren07/10/13 0:00

Hi ha qui mai ha vist el mar. Qui no el coneix ni sap com es mouen les seves onades, com és la sensació de nedar sota la seva pell o l'olor a sal que li roba el vent. Per això, no l'enyora. No es pot enyorar el que no s'ha tingut mai. Tot i que també n'hi ha que sí que l'han vist alguna vegada i no el necessiten. Però els que han nascut illencs i han viscut sempre a prop d'ell, quan el tenen enfora, el troben a faltar. A vegades es fa pesat viure engabiat entre edificis vorejats per rius d'asfalt. És difícil, com deia el poeta Rafael Alberti, sentir-se mariner en terra. El mar dóna tranquil·litat, serenitat, vida i, en certa manera, una forta dosi de llibertat.

Feia temps que no trepitjava l'illa. Els gratacels infinits, les ciutats que mai s'acaben i els països llunyans sempre capten la meva atenció. Però cada cop, sigui on sigui, hi ha moments en què busco un racó de mar, un oasi a la vora del paisatge urbà. Com si m'ofegués sense ell. Quiet i silenciós, fa gust a casa, es menja el soroll dels cotxes i ens deslliga de l'ombra de l'estrès, l'angoixa i el cansament. És veritat que, cada cert temps, ve de gust no conformar-se amb el blau del cel i voler també el de les ones. I cap lloc millor que Menorca per retrobar-se amb aquest color. I seure a sobre d'una roca o damunt l'arena a mirar cap a l'horitzó i esperar que les aigües apaguin la llum d'un sol que sembla fet de foc. O passejar per la platja descalç, acompanyat per la remor de la mar, que conta mil-i-un records a cau d'orella.

Com deia Marta Madrigal, poeta i assagista, el mar fa gust a nostàlgia amb una mica de sal. A banda de relaxar, té la capacitat de fer venir a la memòria moments ja viscuts anys enrere. És com si, amb cada onada, arrossegués un instant passat cap a l'arena. Qui no s'ha assegut mai a contemplar les seves anades i vingudes, i s'ha descobert a sí mateix imaginant? Recordant quan de petit hi anava amb els pares o les vegades que hi ha nedat amb els amics. Què s'hi veu, quan es mira el mar? té la capacitat de fer recordar però també evoca altres pensaments. És font d'inspiració. Per això costa no tenir-lo a prop i haver d'acontentar-se amb aigua dolça. L'illa no seria illa si no fos pel mar, i un illenc no és illenc si no se l'estima.