Silueta

Es queixava amargament el palmesà Emili Manzano mentre dinàvem As Colomar, el restaurant de l'hotel, el segon dia de les Converses Literàries a Formentor de l'any 2011. Als catalans no els agrada Mallorca. L'illa dels catalans és Menorca. Troben que Mallorca està plena d'alemanys i que no hi ha paisatges verges com ara hi ha a Menorca. Ni la tranquil·litat. L'escoltàvem atentament Biel Mesquida, Mathias Enard, Agustín Fernández Mallo, José Carlos Llop, Marc Cerdó i jo. Mentre ho fèiem no podíem evitar de mirar a través dels finestrals del restaurant la melancòlica i salvatge badia empastifada per la calitja i la lluïssor provocades per la humitat salada i el sol. Més enllà hi havia Ciutadella, il·luminant l'illa que provocava aquell momentani dolor. És així. Va continuar. Catalunya s'estima més Menorca que no pas Mallorca. Els amics d'Emili no volen anar a Mallorca quan els convida, prefereixen Menorca. Les raons? No les sé. Aquí ho vam deixar. No hi havia cap català que ens ho pogués aclarir. Francesc Serés era a l'habitació, s'hi afegiria a l'hora del cafè. Quan va arribar acabat de dutxar ja xerràvem d'altres coses. De què? Tal vegada del menjar exquisit, de la nostra eventual vida privilegiada que s'acabaria aviat. Ara, després d'escoltar les declaracions prenyades de catalanofòbia de polítics mallorquins del partit popular (corejades per qualcun menorquí), jo només veig dades. El president de la Generalitat de Catalunya estiueja a Menorca des de fa més de trenta anys; a l'hora de casar la seva filla, en tost de decantar-se per un indret de la bella geografia catalana, va triar l'església de Fornells per a l'enllaç i l'excel·lent restaurant Ses Salines per a celebrar-hi el banquet. El batle de Barcelona és un estiuejant habitual i integrat. L'actriu Clara del Ruste, el cantant Joan Manuel Serrat, la presentadora de televisió Mercedes Milà, l'artista internacional de les bombolles Pep Bou, l'escultora Susanna Solano o l'afamat arquitecte Josep Maria Martorell tenen casa a Menorca des de fa anys. El director de cinema Marc Recha, el poeta i gestor cultural Àlex Susanna o la família d'oftalmòlegs Barraquer estiuegen de manera regular a l'illa. La llista seria inacabable. La bona sintonia entre Catalunya i Menorca és evident, però també té la correspondència entre Menorca i Catalunya. No cansaré amb una altra llista inversa. Només destacaré l'elecció que fan cada inici de curs universitari centenars d'estudiants menorquins que, podent triar una facultat de Palma de Mallorca, s'estimen més estudiar a Lleida, Tarragona, Girona i, sobretot, Barcelona. No hi ha cap imposició. De fet, deu resultar més car estudiar al continent. La gent nota aquesta connexió que ultrapassa els prejudicis que ens arriben dels polítics conservadors i la viu amb naturalitat a banda i a banda de la mar. L'illa de Catalunya és Menorca. La capital mental i emocional de Menorca no és Palma de Mallorca, és Barcelona. De quin punt misteriós sorgeix aquesta trama històrica que uneix menorquins i catalans? Una altra vegada he de reconèixer la meva ignorància -la llengua?, el tarannà?-, però el llibre Mongofre. La pasión por Menorca de Fernando Rubió i Tudurí, obra del seu nét Josep Roselló Rubió, ens recorda, i ens evidencia, una imatge o silueta que es troba al cor de Barcelona i que simbolitzaria aquesta empatia entre dos territoris coincidents separats per la mar: «La espectacular avenida del General Goded, en la Barcelona de mi remota vida adolescente, es la actual avenida Pau Casals, emblemático paseo que discurre entre los jardines del Turó Parc, obra de Nicolau Mª Rubió, y la plaza de Calvo Sotelo, ahora Plaça Francesc Macià, cuyo jardín es obra también del Rubió paisajista. Y cuyo lago interior, colmado de nenúfares, tiene la forma del perímetro de la isla de Menorca...». Silueta és una paraula femenina, que s'escriu igual en castellà, que fa referència al dibuix fet seguint el contorn de l'ombra d'un objecte. També s'empra per designar la figura del contorn d'un objecte destacant-se del fons sobre el qual es projecta. La paraula té un origen curiós. Prové del francès silhouette, amb el mateix significat, i procedeix de la locució à la silhouette, amb què en el segle XVIII es va posar de moda anomenar les coses incompletes o mal fetes, per al·lusió a un funcionari molt desacreditat que era de nom Silhouette.