Papers capgirats

A un país on la indústria representa just el 14 % del producte interior brut; a un país on disminueix mínimament l'atur i, a la vegada, disminueix, també el nombre de persones que oficialment treballa (qui ens ho explica, a açò ?). A un país en què la caixa pública és un paner que perd aigua per tot: amb una tal complicació normativa que que deixa escletxes per tot i sentències judicials com la de Cergarden no són casos excepcionals d'uns polítics excepcionalment ineptes sinó que són fets prou freqüents; amb una corrupció fins les orelles i, allò que és pitjor, amb la sensació d'impunitat, sia perquè els fets han prescrit o per qualsevol altra causa, una corrupció que indigna els ciutadans, però que no vota...

El ministre Montoro ens diu que no hi ha diners. Ja és clar, que no n'hi ha. I ens vol fer veure que aquests són uns pressuposts per sortir de la crisi: per quina porta ? I va la segona vegada, enguany, que fiquen mà a la lladriola de les pensions.

2 Aquests Pressuposts preveuen pujar les pensions un 0,25 % -quan les previsions de la pujada de l'índex de preus del consum serà al voltant de 2,5 %-, tot aplicant una normativa que el Govern va enviar al Consell Econòmic i Social i que li va esser retornada amb un informe negatiu, aprovat pels sindicats i les patronals.

Un alt càrrec del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social va acusar l'esmentat Consell de fer política, tot reclamant que el govern feia realisme econòmic, és a dir la patronal deixant de banda l'economia i dedicant-se a fer política. I ell mira per on, sempre havíem entès que era tot al contrari: els empresaris es dedicaven als negocis, a l'economia, i qui feia política eren els governs.

Deu esser que s'han capgirat els papers!