Algunes veritats i moltes mentides sobre el TIL

L'extensió de les protestes a gran part de la societat evidencien que el TIL conté elements que no són de sentit comú. D'altra banda, qualsevol acció que s'emprèn públicament té un component polític, però cal recordar que la política no és un vedat privat dels polítics professionals. L'article 23 de la Constitució reconeix el dret dels ciutadans a participar en els afers públics, «directament o a través de representants».

El Govern Balear s'ha pres la defensa del TIL com un casus belli, i en les guerres la primera víctima és la veritat. Un dels principals arguments a favor del TIL és la lluita contra el fracàs escolar, però en el decret açò no s'esmenta ni s'aporta cap estudi que permeti relacionar immersió lingüística en català amb fracàs escolar. El baix rendiment dels escolars és un problema nacional, per lluitar contra el qual el ministre Wert ha impulsat una llei. Forçar uns alumnes sense prou base d'anglès a què estudiïn en aquest idioma matemàtiques o ciències naturals empitjorarà els seus resultats.

Segons s'indica en l'exposició de motius del TIL, els seus objectius són «millorar les competències lingüístiques en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, prioritàriament l'anglès» seguint els objectius marcats per la Unió Europea.

El decret també inclou un reforç de la llengua castellana, defensat amb una apel·lació genèrica a «eliminar les discriminacions per raó d'idioma», que s'ha de conjugar amb la normalització de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears. Costa d'entendre com es pot aconseguir açò amb una reducció de les hores de classe en català. La nostra llengua està en una situació més dèbil, ja que el seu ús és minoritari en el món del treball, l'empresa, els mitjans de comunicació i els espectacles; la nostra comunitat autònoma és receptora d'immigrants, que l'única forma que tenen de conèixer el català és a través de l'educació. El català precisa d'un especial suport per part del Govern Balear; Bauzà ha pres una posició ideològica en contra seva.

El model pedagògic del TIL és purament quantitatiu: impartir més classes en anglès i castellà. Fins a quin punt s'aconseguirà millorar el domini de l'anglès? El decret no ho explica. La Conselleria d'Educació tampoc ha divulgat cap estudi al respecte. Tanmateix, la Comissió Europea, ha publicat dos, el 2006 i el 2011 (Estudi Europeu de Competència Lingüística). El Instituto Nacional de Evaluación Educativa del Ministerio de Educación va proporcionar les dades i encarregà una anàlisi de les seves conclusions a Espanya, consultable a Internet.

els resultats deixen els alumnes espanyols per davall en el rànking dels països estudiats, i també inclouen una sèrie de dades sobre la manera com s'estudia l'anglès a Espanya. Els nostres alumnes comencen a aprendre aquesta llengua abans que a la resta dels països; de fet som l'únic país on l'ensenyament és obligatori des de l'Educació Infantil. A més, reben més hores d'anglès que a Suècia, el país amb millors resultats. El 40% va a classes extra d'anglès, per un 11% a Suècia i també dedica més temps a fer deures d'anglès que a la resta dels països. Els professors espanyols donen més hores de classe que els suecs.

Per tant, en l'ensenyament de l'anglès hi ha una obsessió per 'tirar hores' molt arrelada en el món laboral i que ens ha portat a ser un país de baixa competitivitat: la quantitat espatlla la qualitat. Entre els factors que afecten favorablement l'aprenentatge d'anglès es troba l'educació dels pares i els seus coneixements d'anglès i les activitats extraescolars en aquesta llengua. Altres experts indiquen que l'entorn social influeix positivament: els països en què hi ha programes i pel·lícules subtitulades en anglès en la televisió milloren la competència en aquest idioma.

A Espanya ja es donen moltes hores d'anglès. Segons l'autora de l'estudi, Sara de la Rica, "un mayor número de clases de inglés a la semana en el centro parece no afectar al rendimiento. Esta evidencia, de alguna manera contra intuitiva, sugiere la necesidad de hacer un mayor esfuerzo en entender las dinámicas de trabajo y aprendizaje de la lengua inglesa en España". Clar i llampant: la solució no està en augmentar el nombre d'hores en anglès, sinó en millorar la qualitat de les classes, una opció oposada a la del TIL.

Tot i que la Conselleria d'Educació sembla que desconeix aquests estudis, els professors sí que saben que donen moltes hores d'anglès amb pobres resultats, d'aquí la seva indignació davant d'un decret amb una finalitat no educativa, sinó ideològica, que està cridat a no millorar la situació actual i perjudicarà l'ensenyament de la resta de les matèries, agreujant el fracàs escolar.