Francesc Florit Nin04/10/13 0:00
TW
0

Al País Basc també tenen plans de trilingüisme, anomenat Marco de Educación Trilingüe. En el document del procés d'experimentació es pot llegir que serà: «Flexible y adaptado a la realidad de cada centro. Respetando unos mínimos, cada centro tendrá amplia autonomía para realizar su propio proyecto lingüístico. No se defiende un modelo único, sino un marco flexible y trilingüe que debe impulsar el conocimiento y uso del euskera, consolidar el bilingüismo y activar el uso y conocimiento de la lengua extranjera (...) Cada centro partiendo de su propia realidad sociolingüística se acercará progresivamente a una misma meta: el conocimiento y uso social y académico del euskera, castellano y al menos una lengua extranjera» A més diu també que «el planteamiento horario del MET es flexible, siempre que en Educación Primaria se garantice un mínimo del 20% de horas lectivas del currículo en cada una de las lenguas, lo que suma el 60% del total del tiempo disponible. El 40% restante se utilizará al arbitrio de cada centro que, en función de su realidad lingüística y social y de su Proyecto Lingüístico, decidirá en qué lengua se trabajarán el resto de contenidos. En Educación Secundaria Obligatoria, el reparto porcentual de tiempos entre las lenguas es el mismo, respetando siempre el Proyecto Lingüístico del centro».

En una declaració pública de dia 11 de setembre passat, la Universitat de les Illes Balears resumia la seva postura respecte el tema amb aquestes paraules: «Compartim la necessitat de millorar les capacitats dels nostres escolars en les llengües oficials, en l'anglès i, també, en altres llengües. Creim que, amb bons mètodes, fer-ho no dificulta l'objectiu prioritari de la normalització de la llengua catalana. Aquests objectius s'han d'aconseguir progressivament i amb actuacions fonamentades en principis pedagògics contrastats i amb el suport d'equips especialitzats, avaluacions periòdiques, professorat format i amb consens i participació de la comunitat educativa». La UIB és la màxima autoritat acadèmica en funcions consultives que el Govern ha ignorat saltant-se la llei que l'hi obliga. Una desobediència més, una altra infracció.

En canvi hi ha altres comunitats autònomes d'Espanya que han aplicat un TIL semblant al que es vol imposar a les Illes Balears i que han estat un fracàs. És el cas de Navarra i de Madrid. Corren per la Xarxa informes tan negatius dels resultats a aquestes dues comunitats, que les autoritats educatives fan mans i màniqgues per amagar. Prenem exemple d'allà on hi ha bones experiències i abandonem els altres mals exemples. Sembla que no és tan difícil, no?

Quin és l'esTIL que proposam? Aquell que s'implanti escalonadament des dels primers cursos de primària. Aquell en què cada centre fixi les matèries en anglès que no superi el 20% del curriculum. Aquell que establesqui la llengua catalana com la llengua de referència i que no la margini més enllà del 50%. Aquell que fixi unes matèries en castellà d'acord amb el projecte lingüístic del centre aprovat pel Consell Escolar, a proposta del Clasutre de professors segons la realitat sociolongüística de l'entorn. Aquell que doni confiança als profesionals de l'educació i als experts de la universitat. Aquell que no trenqui la cohesió social. Si els governants actuals no saben o no volen fer-ho millor, que dimitesquin. Crec que els docents ja han fet prou sacrificis per evitar aquest nyap pedagògic. Ara toca els pares i la resta de la ciutadania perquè es comprometin per una educació de qualitat de tots i per a tots.

Aquest article va ser escrit dia 17 de setembre. S'ha tardat molt a publicar. De llavors ençà ha passat un fet inqüestionable, la massiva resposta ciutadana en una manifestació històrica en rebuig de la imposició de l'esTIL Bauzà. Si el nostre govern autonòmic no rectifica la política educativa després d'aquest clam, no tindrem un conflicte educatiu, tindrem un conflicte de salut democràtica, que és una cosa pitjor.

I perdonau aquest escrit tan llarg.