La Conselleria d'Educació s'ha cansat de repetir una mentida, que els docents no volem millorar l'anglès dels nostres alumnes. No és cert. Moltes pancartes exhibides en les concentracions d'aquests dies deien «anglès sí però no així» i altres eslògans semblants. Els docents i les associacions de pares han manifestat contínuament que estan a favor de l'aplicació d'un programa que faci de l'anglès una llengua d'aprenentatge a través dels continguts escolars. L'enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengua Estrangera) és una proposta novedosa, pedagògicament potent, justificada i aplicada en molts països perquè l'aprenentatge d'una llengua estrangera, en el nostre cas d'una L3, una tercera llengua, doni bons resultats. De fet, molts dels nostres centres ja portaven a terme programes d'aquestes característiques. I de fet també aquest plantejament didàctic és impulsat en altres comunitats autònomes d'Espanya. Es tracta d'una necesitat actual, la formació plurilingüe en una marc de multilingüisme que cada cop és més present, fruit de la mundialització. Podríem dir que els objectius que proposa la Conselleria són els mateixos que assumim els docents i els mateixos que es fixen molts sistemes educatius. Per què a les Balears té tanta contestació? On és el nostre problema?
El problema és la finalitat última (arraconar la llengua catalana), les formes (imposades sense consens), el calendari (precipitat), la preparació (sense plans de formació docent), les garanties econòmiques (no s'hi dedica una partida pressupostària), sense avaluació (no s'han fet estudis de diagnosi) i sense materials (no s'han elaborat materials didàctics específics n'hi s'han recopilat les experiències dels centres). Per no haver ni tan sols s'ha obert una pàgina web amb totes les informacions, les justificacions, els principis pedagògics, els plans pilots, etc., que sigui a l'abast de la comunitat educativa. Només tenim un decret llei aprovat per burlar la suspensió cautelar que va dictar el TSJB.
I TANMATEIXun altre estil és possible. No només és possible sinó que justament es fa, i ben a prop nostre. Amb una situació similar de dues llengües oficials, català i castellà, sota una composició social de forta immigració també semblant, Catalunya aplica un TIL diferent. És molt probable que el govern Balear no s'ha près la molèstia de veure i contratar com fan TIL a altres llocs del món i com l'apliquen. Si coneguessin el TIL de Catalunya i el del País Basc potser, amb una mica de seny, rectificarien. Però presos dels seus prejudicis anticatalans, tot allò que ve de les terres germanes posa nerviosos als del PP. Catalunya es proposa el mateix, però sense perjudicar la seva llengua pròpia, que compartim, la catalana. Des del 2005 es va engegar un Pla Experimental de Llengües estrangeres que van dur a terme 1345 centres voluntàriament, cada centre va rebre un ajut econòmic de 3.000 euros. Els centres elaboraven el pla d'actuació segons els seus Projectes Lingüístics de centre, aprovats pels Calustres de professors i pels Consells Escolars, amb una gran flexibilitat organitzativa. Després d'aquestes experiències, la Generalitat va aprovar set anys més tard, el 2012, el Pla Integrat de Llengües Estrangeres (PILE) segons l'Ordre 102/2012 en un Marc Plurilingüe i d'acord amb els objectius educatius fixats per la Comissió Europea per al 2020. El PILE és semblant al nostre TIL en la introducció de l'anglès com a llengua que vehicula alguns continguts curriculars, però és del tot diferent en tants d'altres aspectes. En el PILE la llengua catalana continua essent l'idioma vehicular de referència del centre i es perfila com a dinamitzadora del tractament integrat de les altres llengües, no només del castellà com a llengua oficial i de la llengua estrangera sinó també de les altres llengües d'origen pròpies dels alumnes (a Balears en tenim una seixantena). El PILE català ha anat acompanyat de la concessió de llicències d'estudis per als professors que treballaven en projectes innovadors i per les quals documentaven propostes didàctiques que servissin a la resta d'escoles. Els materials de referència, les avaluacions, els plans de formació, les experiències fetes, etc són aglutinades en una pàgina web oficial a l'abast de tothom. Altres accions prioritàries realitzades a partir del setembre del 2012 han estat dotar d'auxiliars de conversa els centres, facilitar estades a l'estranger de docents i alumnes, fer immersió lingüística en anglès en camps d'aprenentatges, promoure els projectes Comènius i altres projectes d'intercanvi escolar amb l'anglès com a llengua comuna, fer assessorament en projectes innovadors amb l'estaló de les universitats, fer formació a més de 15.000 professors entre el 2009-2011, a més d'organitzar concursos, elaborar blogs, fer teatre en anglès... És un altre esTIL de fer les coses.
En la introducció al PILE, el departament d'Ensenyament de la Generalitat, diu que «de cara al curs vinent, diverses entitats entre les quals es troben British Council, Universitat de Cambridge, estan treballant en un disseny curricular plurilingüe basat en unitats de contingut en anglès que seran introduïdes a les diferents matèries. Alhora, s'impulsarà una prova pilot d'aquest nou disseny en un grup de centres experimental que té per objectiu incrementar el coneixement de les llengües estrangeres entre l'alumnat de primària, ESO, FP i batxillerat. El model incrementa l'exposició lingüística a aquestes llengües en el context escolar i social. A primària un mínim del 12% del currículum, a l'ESO del 15%, a FP del 15% i a batxillerat del 18%. A la vegada, es consolidarà un suport documental i es crearà un espai web en què es recollirà informació, orientacions i materials».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.