Peó

Cada vegada que veig o sent xerrar a la consellera d'educació i cultura del Govern Balear em ve al cap un tallador de mosaic hidràulic. No és una associació física, Déu ens en guardi! El llaç visual és amb la pròpia memòria professional. Com he contat ja més d'una vegada, mon pare va fundar, a mitjans segle passat, una empresa de construcció que, en els millors temps, va arribar a tenir més de cinquanta empleats. Quan vaig acabar l'escola va voler que comencés de baix en l'ofici i em va posar de peó a les obres. Com que era jove, no tenia cap problema a l'hora de traginar arena, grava o sacs de ciment amb les carretes, a braços o amb les senalles de goma. Però quan va tocar ajudar als oficials de l'obra a enrajolar la meva ineptitud es va fer dolorosament evident. Havia de confeccionar un pestell amb el tallador de mosaic hidràulic i havia de coincidir amb un angle, amb un escaire, amb un bastiment, amb un sortint de l'edifici. Vaig fer anar la màquina de tallar, però no hi havia manera. L'oficial es va estar aturat durant uns minuts esperant el pestell que havia de completar l'enrajolat del pis. Quan el vaig aconseguir tallar, el tros de rajola no encaixava en el buit precís al qual anava destinat. Un desastre per partida doble. Aquell dia vaig adonar-me que no servia com a manobre i que el més sensat era dedicar-me a una altra cosa. Amb aquesta decisió, que mon pare va acceptar amb no certa resignació, vaig contribuir a la seguretat dels edificis que l'empresa paterna continuaria construint arreu de Menorca. De l'experiència acabada de contar ve l'associació mental entre el tallador de mosaic hidràulic i Joana Maria Camps. És així: el mestre de cases l'ha nomenada oficial sense abans haver fet de peó. Quin ha estat el resultat? Que la casa de l'educació s'ha esfondrat pràcticament del tot. En aquest sentit em fa una mica de llàstima. No sap fer servir el tallador de mosaic hidràulic i fa pestells i pestells que no encaixen amb el conjunt de l'enrajolat comú. Aquí s'hauria d'haver aturat. Si no serveixes per la feina que fas, millor dedicar-te a una altra cosa. No vol dir que siguis una inútil. Vol dir que aquella feina en concret, o aquell ofici, no el saps desenvolupar perquè no t'hi has dedicat mai o perquè no tens les qualitats per a arribar a fer-ho qualque dia. Joana Maria Camps reuneix tots dos handicaps. No coneix el món educatiu -curiosament, el sector que domina és l'immobiliari- i tampoc no té les qualitats necessàries per tirar endavant el càrrec pel qual ha estat designada. És tal el desgavell assolit -cases i cases de l'educació i la cultura esfondrades; una ciutat sencera en ruïnes que serà molt difícil de tornar a alçar- que una persona, gens sospitosa de ser d'esquerres ni de ser contrari a la idea centralista i uniformadora d'Espanya com és l'assenyat conco i entrenador de Nadal, ha expressat el seu suport a la vaga i ha criticat la política lingüística del govern de José Ramón Bauzá a la qual ha qualificat, al programa Hora 25 de la cadena Ser, de fanàtica. És anecdòtica l'opinió d'una persona per molt important que sigui, però l'entrenador del millor esportista espanyol de tots els temps s'uneix a l'expressada per la Universitat de les Illes Balears; pels pares, els mestres, els professors i els alumnes que s'han manifestat massivament pel carrer; per varis polítics i càrrecs electes del PP; per la totalitat dels partits de l'oposició del parlament; per la pràctica majoria de la ciutadania que ha contribuït massivament a la caixa de resistència dels docents; o per artistes, músics, cantants, escriptors o artistes del prestigi internacional com ara Miquel Barceló. Antigament, peó feia referència a l'home que anava a peu; castellà "peón" o "andador". També al soldat que va a peu. En l'actualitat, els peons són cadascuna de les vuit peces menors que en el joc d'escacs es col·loquen inicialment a la fila davantera de cada jugador o els obrers que treballen en feines que no requereixen que sàpiguen l'ofici, sinó únicament com a ajudant dels oficials. Existeix la locució Estar aigua a peó: estar en una situació difícil.