Els teus contes particulars

I abans dels Teletubbis va ser na Mona Lisa, i els amics den Puc, i la balena que no tenia nom, i en Van Gogh, i els personatges de Fisher Price, i l'ocell de colors... Tots ells i molts altres han estat protagonistes dels teus contes. La teva imaginació és infinita, i cada vespre poses a prova la nostra. La teva visita nocturna al món dels somnis no arriba sense abans sentir dos contes.

Al principi et conformaves amb els de tota la vida, mínimament transformats i adaptats. Poc a poc, però, vas anar reclamant històries diferents, personatges nous que moltes vegades sortien d'allò que veies cada dia. Sempre m'ha agradat crear històries. De fet, un dels primers contes propis que vas sentir, el den Puc, és una adaptació de la historia que, ja fa molts anys, explicava a en Joan Mir. Després van arribar altres creacions, meves i de ta mare, que intenten superar el teu exigent filtre de qualitat.

En Joan Pons, aquest escriptor a qui ton pare admira, ja em va dir una vegada que els fillets sou el públic més exigent escoltant històries. Si una cosa no us agrada, ho demostreu tot d'una. Si us agrada, també. Tu no ets l'excepció. Darrerament t'has especialitzat a introduir les teves pròpies variacions a les històries que ta mare i jo inventam. Tu mateix ja ens demanes com vols que sigui la trama, i a vegades afegeixes girs inesperats.

És fantàstic que t'agradi tant la ficció. Tot i que alguns vespres esteim tant cansats que ens costa donar forma als contes que t'acaronen abans d'anar a dormir, vull que mantenguis aquest costum. Arribarà un dia que els contes no te'ls explicarem noltros, sinó que els llegiràs tu mateix abans d'aclucar els ulls. T'encantarà.

A més, la ficció ens ajuda a fugir d'un món que moltes vegades voldríem que fos una història que s'acaba només despertant. A la ficció, podem fer que no hi hagi dolents, ni baralles ni polítics que no escolten encara que un tsunami verd eixordi les seves orelles. Els contes, petitó, sempre podem fer que acabin bé. Tot un luxe!