Estudiants, pares i professors

Carlos Arroyo ("Una reforma de cartón piedra". EL PAIS 12/02/2013) anunciava el fracàs de la LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa) abans d'estrenar-se. Esgrimia cinc equivocacions de manual bàsiques. Entre elles un objectiu pedagògic desenfocat que no millora l'educació dels estudiants; el refús docent (no s'ha debatut ni consensuat amb la comunitat educativa ) que fa perillar la seva implementació; i la manca de consens polític, amb les negatives conseqüències que açò comporta, entre elles la confusió i la confrontació social creada que perjudica, sobretot, els estudiants, però també als pares i evidentment als mestres i professors que són novament i injustament desacreditats per polítics que han demostrat un ridícul i escandalós desconeixement del món educatiu, malgrat ser membre de la Comisión de Educación del Parlament de les Illes Balears (com és possible ?). A qui representa aquest autoritari i irrespectuós diputat ? No és estrany que es demani la seva dimissió.

Malauradament, el nostre ecosistema educatiu es troba enfrontat al Govern. La comunitat educativa està en vena, està cansada de callar i ha esclatat (fotografies dels claustres de mestres i professors donant suport a la directora i els dos directors expedientats, cartes, articles, assembles de mestres, professors i pares (AMPA), xarxes socials, Menorca Edu21...) davant l'autoritarisme demostrat per la Conselleria d'Educació desacreditant els claustres de professors i la sobirania dels Consells Escolars (de fet alguns membres ja estan presentant la seva dimissió, i entendria que també ho fessin els directors) que representen a tota la comunitat educativa.

Entre les causes, la imposició instantània i imprevisible (volàtil diria Zygmunt Bauman: "Sobre la educación en un mundo líquido") d'un nou Decret Llei sobre el Tractament Integrat de Llengües (TIL), quan el Tribunal Superior de Justícia de Balears havia suspès la seva entrada en vigor el passat 6 de setembre, per irreal i inviable. Però el més greu de tot va ser quan durant el mes d'agost la Conselleria d'Educació (no Inspecció) va obrir expedient a tres directors, simplement, per transmetre a Inspecció els criteris pedagògics aprovats (i moltes hores de feina i reunions de departament i de caps de departament) finalment, a través del Consells Escolars. Una greu errada irresponsable de la Conselleria que no ha fet més que agreujar el començament de curs que comença, tristament, amb una vaga educativa indefinida amb un històric seguiment de més d'un 90 per cent de docents a Menorca.

Fins i tot la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha reconegut que el TIL no es pot aplicar de forma tan precipitada, i no només per la manca de recursos, perquè no hi ha garanties de la formació adequada del professorat que ha d'impartir les classes en anglès, però i qui pensa en els alumnes? Encara que hi hagués prou professorat format, qui ens garanteix que els alumnes entenguin, posem per cas, les coordenades geogràfiques (1r ESO) explicades en anglès, quan els costa entendre-ho en castellà o català? La competència en comprensió oral i lectora ha minvat degut al dèficit d'atenció i a la manca d'hàbit de lectura (molts han deixat de llegir llibres), i segueix essent un objectiu bàsic en el dia a dia a les aules. A banda de les normes de comportament bàsiques de convivència dins l'aula. I les noves tecnologies són de gran ajuda, però també han creat una nova problemàtica davant la qual tota la comunitat educativa ha de respondre. Internet és una gran eina, però com diu Antonio Orti (La Vanguardia 27/05/2012 "Qué està haciendo internet con nuestras mentes ?") ens torna superficials i desmemoriats, ens costa fer l'esforç de llegir un llibre o un article un poc llarg.

La història de l'educació a les Illes Balears constatarà que el Govern i la Conselleria actuals han des regulat i creat un problema en els nostre ecosistema educatiu, qüestionant el model d'atenció a les dues llengües oficials que ha anat evolucionant des de fa trenta anys, comptant amb un ampli consens entre la comunitat educativa que ha contribuït a la cohesió social i política. Malgrat açò, segueix essent una assignatura pendent l'alt fracàs escolar (39 per cent), i l'abandó escolar, en bona part fruit del creixement econòmic que possibilitava l'accés a la riquesa amb poca formació. Però aquest creixement econòmic no es correspon amb el model social i educatiu que hi hauria d'haver. La situació de crisi econòmica no facilita les coses.

La massiva protesta d'aquest dilluns és un exemple de participació democràtica i serveix per posar en evidència la manca de consens, manca de flexibilitat i manca de diàleg per part de la Conselleria que no vol reconèixer la seva equivocació, i tampoc no és capaç d'aportar cap solució al trist conflicte que ha originat.