Una de les més espectaculars i desconegudes és la turgència d’aigua dolça que flueix arran d’aigua a la platja de Cala Escorxada
El meu fenomen geològic preferit relacionat amb l'aigua de Menorca és el fenomen de les turgències d'aigua dolça dins la mar. N'hi ha de molt conegudes com ara Sa Font Nova (davant les runes de l'antic castell de Sant Felip), Ses Eres (a una milla i mitja davant Son Bou) o Ses Fontanelles (a la costa nord). N'hi ha d'altres que no són tan conegudes ni esta tan ben documentades. Una de les més espectaculars i desconegudes és la turgència d'aigua dolça que flueix arran d'aigua a la platja de Cala Escorxada. Ara vos explicaré com la va descobrir una al·lota petita i com el seu relat ha quedat fixat en els llibres. S'anomena Rosalia Florit i la seva família menava el lloc des Migjorn Gran anomenat Sa Torre Nova (l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria en fa un breu comentari al seu cèlebre "Die Balearen": "Pasando por delante de un 'aujub' con abrevadero y después de salvar una pendiente, se llega a Sa Torre Nova, que tiene un enorme techo y una galería de un solo arco con bóveda de crucería). Com que era relativament a prop, els pagesos davallaven a la platja de Cala Escorxada qualque capvespre d'estiu amb la família. Un bou que pasturava pels volts de la platja va caminar cap a l'horitzó i, en tost d'aturar-se a la vorera, va entrar dins l'aigua. Es va aturar i es va posar a beure directament de la mar Mediterrània. El bou coneixia l'existència de la turgència d'aigua que manava en un punt concret de l'aigua salada de Cala Escorxada. Com que és més lleugera que l'aigua marina, l'aigua dolça provinent de les fonts terrestres es queda a flor d'aigua i produeix aquest fenomen tan pur, nítid, transparent i encoratjador. Rosalia Florit em va contar aquesta anècdota fa ja uns quants d'anys i la vaig incorporar a la novel·la Barba-rossa (tal vegada a d'altres llibres meus també surt, ara no me'n record); només que vaig canviar Cala Escorxada per Cala Galdana i el bou per un cavall ferit i fosc. He tornat a pensar en aquesta imatge d'una potència poètica i visual brutal després d'haver rebut un correu de la coordinadora de tercer d'ESO del prestigiós i valorat institut de Barcelona els Jesuïtes de Casp del Sagrat Cor: "Volem que els nostres alumnes puguin llegir i treballar el teu llibre Barba-rossa ja que ens permet treballar diversos aspectes: la forma dialectal de la llengua, el llenguatge, l'estructura, l'època històrica (fent eix transversal amb l'assignatura de ciències socials), l'expressió de l'amor, comparar-la amb Mar i Cel... Però tenim un problema ja que no podem trobar prou exemplars...". El problema s'ha solucionat i l'alegria que senten és encomanadissa: "Moltíssimes gràcies. T'asseguro que acabes de fer feliç a tres persones perquè gaudim de la lectura del teu llibre i volem també poder-ho transmetre als nostres alumnes". Com s'assemblen aquests episodis encadenats -la visió d'una filleta petita d'un bou bevent directament de la mar, l'entusiasme d'unes professores volent comunicar uns valors que creuen que seran positius i profitosos als seus alumnes...- a les turgències d'aigua dolça a certes platges de Menorca! Escorxada prové de la paraula escorxa que, a la vegada, és una variant de escorça amb paletització de la sibilant per influència de escorxar. Aquest darrer verb té molts de significats en la nostra llengua. Arrabassar l'escorça dels arbres; castellà descortezar. Llevar la pell d'un animal; castellà desollar. Treure la pell i el budellam a un animal per poder-lo menjar; castellà abrir. El bou..., el seu Segai l'obrí en canal, l'escorxà, li tragué la butza y el budellam, Rosselló Many. 131. Llavorar un terreny arrossegant-ne la terra i part superficial, pelant-la, arribant fins a la pedra; castellà arroyar. derrumbar. Treure la mel d'un rusc... A Menorca hi ha la dita Escorxar una meula (passar una borratxera dormint) i, com hem vist, existeix la bella platja d'arena blanca i aigües turquesa de Cala Escorxada. Sabem d'on prové la paraula escorxar (del llatí excorticare amb el mateix significat), però desconeixem -si mes no jo- quin és l'origen del topònim costaner. D'escorxar un arbre? O d'escorxar un animal o una persona?
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.