Amb l'arribada de la tardor m'agafa una mena de malenconia placera. Pensava que amb el pas del temps em passaria, que és llei de vida veure els bancs migs buits, el desaparegut somriure matriarca d'aquella veïna, la manera que tenia l'altre de demanar si tot anava bé. Seients de compromisos, d'actituds, un sentiment molt entranyable que es manté en les vivències dels vius. Una paraula, una xerrada, la narració de qualque experiència -agreujada pels durs moments econòmics- que els fa caure una llàgrima. Tenen nostàlgia d'uns anys millors. Pateixen per un fill, per un nét, per l'esposa o l'espòs, per les necessitats que creixen amb la mateixa mesura que sobreviuen una jornada. Temps de propina que indica que els dies neixen de més a més, però sense l'afegitó dinerari per no passar pena.
Fets quotidians
Estem tocats
20/09/13 0:00
También en Opinión
- Llorenç Ferrer, número 3 del PSOE, será el primer alcalde del nuevo gobierno de izquierdas en Ciutadella
- Imputan por homicidio imprudente al conductor del accidente en Cala Galdana
- Moción de censura: las claves de la operación que echará al PP de la alcaldía de Ciutadella
- El Consell de Menorca ficha una empresa especialista para detectar alquileres turísticos ilegales
- La fabiolera des Migjorn no sortirà a la qualcada
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.