Amb l'arribada de la tardor m'agafa una mena de malenconia placera. Pensava que amb el pas del temps em passaria, que és llei de vida veure els bancs migs buits, el desaparegut somriure matriarca d'aquella veïna, la manera que tenia l'altre de demanar si tot anava bé. Seients de compromisos, d'actituds, un sentiment molt entranyable que es manté en les vivències dels vius. Una paraula, una xerrada, la narració de qualque experiència -agreujada pels durs moments econòmics- que els fa caure una llàgrima. Tenen nostàlgia d'uns anys millors. Pateixen per un fill, per un nét, per l'esposa o l'espòs, per les necessitats que creixen amb la mateixa mesura que sobreviuen una jornada. Temps de propina que indica que els dies neixen de més a més, però sense l'afegitó dinerari per no passar pena.
Fets quotidians
Estem tocats
20/09/13 0:00
También en Opinión
- Otra noche en vilo en el vertedero de Milà por culpa de un aparatoso incendio
- Andrea: «Un estafador profesional anda suelto y hay que pararle los pies»
- Hacienda subvenciona con dos millones de euros el hotel de lujo que se construye en Santandria
- El Canal Salat de Ciutadella inicia el año con una nueva jubilación entre sus médicos
- La guía para no perder la pista a los Reyes Magos en Menorca: las cabalgatas pueblo a pueblo
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.