Amb l'arribada de la tardor m'agafa una mena de malenconia placera. Pensava que amb el pas del temps em passaria, que és llei de vida veure els bancs migs buits, el desaparegut somriure matriarca d'aquella veïna, la manera que tenia l'altre de demanar si tot anava bé. Seients de compromisos, d'actituds, un sentiment molt entranyable que es manté en les vivències dels vius. Una paraula, una xerrada, la narració de qualque experiència -agreujada pels durs moments econòmics- que els fa caure una llàgrima. Tenen nostàlgia d'uns anys millors. Pateixen per un fill, per un nét, per l'esposa o l'espòs, per les necessitats que creixen amb la mateixa mesura que sobreviuen una jornada. Temps de propina que indica que els dies neixen de més a més, però sense l'afegitó dinerari per no passar pena.
Fets quotidians
Estem tocats
20/09/13 0:00
También en Opinión
- Fallece un hombre tras quedar inconsciente en la calle en Maó
- Giro de 180 grados en la Seguridad Social: El Gobierno da la vuelta a la edad de jubilación este 2025
- La Policía Nacional retira dos botes de ácido pícrico en un centro educativo de Ciutadella
- Fallece Juan Camps, presidente del Club Nàutic Fornells
- Empresas de alquiler turístico estallan contra el Consell de Menorca: «Su campaña es ofensiva»
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.