Ermita

Fa enveja aquesta tranquil·litat d'esperit en un home nonagenari. Un domini damunt el destí i una acceptació de la realitat trescada i viscuda. Joan devia somriure i devia augurar una llarga vida i un error rotund en les prediccions. L'arquitecte de les formes contemporànies i de l'escriptura enfiladissa en el cos tangible de l'edifici de la poesia, va comentar al Moll dels Grecs, amb la proa del bot culer encarada a les Escales de la Reina, la inexistència a Menorca d'obres d'aquest arquitecte maonès mort a Barcelona després d'una predicció menorquina estival.

Tot d'una em va venir al cap un edifici arquitectònicament simple, però d'una gran simbologia local. Està situat dalt de la muntanya de Son Granot i és una edificació de dos metres per banda, amb un únic cos i amb un únic ornament estructural: una doble coberta, la primera interrompuda pel cos de coronament superior, on les teules vermelles representen la nota pintoresca d'aquest curiós conjunt amb connotacions de caseta de fusta o de deliciosa construcció alpina. Segons conta la periodista Maria Coll al llibre S'Ermita, pulmó d'espiritualitat, Llorenç Olives "va assumir personalment encarregar la redacció del projecte tècnic a Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó 1891-Barcelona 1981). Aquest prestigiós arquitecte i dissenyador de jardins tenia 63 anys i una extensa i notòria trajectòria professional a les seves espatlles quan va dibuixar l'ermita de Ferreries.

Rubió va acceptar amb gust fer gratuïtament la redacció d'aquest projecte, una petició que li va arribar a través de la seva germana Isabel Rubió, propietària de Son Pons on hi passava les temporades d'estiueig, i amb qui Olives mantenia una cordial relació". En el mateix article, "S'Ermita de Son Granot (1954-2004)", Maria Coll es fa ressò de les dificultats per pujar el material al cim de la muntanyeta: "El més costós va ser, sense cap dubte, pujar el material dalt de la muntanya. Per aquesta feina –afegeix Jeroni Coll- hi havia sempre quatre o cinc bísties al llarg del camí, una darrera l'altra, que carregaven els cantons i els sacs de ciment i arena amb bast i escaleta o bast i escorbai i les gerres d'aigua, amb bast i basses".

La figura de la Mare de Déu, de cartró pedra, va ser adquirida a Olot i l'ermita, impulsada pels Joves d'Acció Catòlica de Ferreries amb motiu de l'Any Sant Marià, va ser inaugurada el 5 de desembre de 1954. A partir d'aquesta data, l'edificació planejada per l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, s'ha convertit en una imatge popular i entranyable dalt del cim de la familiar marina de pins, alzines, cugots, vidalba, brucs, rapa mosquera, mata selva i murta de Son Granot o Son Morera.

Antigament existia un adjectiu que es referia a tot allò propi de l'erm, dels ermitans. En l'actualitat, una ermita és una capella situada en un paratge despoblat. Del llatí eremita, amb pas del significat de "ermità" al de "residència de l'ermità".