Menorca

Combinant les lletres de la paraula Menorca es pot escriure la paraula AMOR. Proveu-ho. No duu molta feina fer-ho. Se'n poden escriure d'altres, però aquesta destaca entre la resta de possibles combinacions: OR, CA, ORCA, MENOR o el popular anglicisme MEN. La paraula fragmentada AMOR ho integra tot; però en el nom de la nostra illa hi ha metalls preciosos, hi ha animals fidels, hi ha balenes mal denominades assassines i que, biològicament, són dofins; hi ha el diminutiu que s'oposa a l'augmentatiu i hi ha, sobretot, homes en la seva accepció més internacional de la paraula. El que uneix els homes i les dones és aquest ciment sentimental i el pots cercar i trobar dins la paraula Menorca. Només has de fer un senzill exercici verbal. Una bajanada? Sí. Una astracanada? També. Però com a menorquí m'agrada més que el nom de la nostra illa contengui la paraula amor que no ara la paraula odi. Torneu-ho a provar. Torneu a fer un altre exercici mental. Imaginau-vos vivint en una illa que s'anomenés Illa de Lodi. Ho heu fet? Segur que vos ha quedat un petit mal de ventre, una recança intestinal. ODI, un pronom neutre; poca cosa més No, millor Illa de Menorca. Conté la paraula amor, minerals preciosos, etcètera. Perquè sí, l'amor precisa de la pega de l'esforç perquè pugui campar tot sol. Treus l'esforç i l'amor es desintegra convertit en petites partícules de sorra. Amb l'arena de les platges de Menorca es pot fer vidre. Esforç, però també foc. Ho podríem traduir com a passió. El fabricant artesanal de vidre expel·leix el seu alè pel bufador. Insufla ànima a la peça artesanal que va fabricant a l'obrador. Llavors perd la calor que l'ha formada i el comprador a la botiga la pot tenir entre les vulnerables mans. Quan arribi a ca seva posarà la peça de vidre damunt l'aparador. La podrà admirar, però si sempre vol que estigui neta li haurà de treure la pols. Menorca es pot convertir fàcilment en una metàfora. Massa fàcilment. Agafa les platges. Si ets de fora, tal vegada has vingut a Menorca per les platges. Si ets menorquí a l'estiu estàs condemnat a anar a les platges. T'agradi o no t'agradi. Cap a les platges. És inevitable. Em sembla que va ser el diari "El País" l'encarregat de fer una llista de les deu millors platges de la gran nació geogràfica anomenada Espanya. Quatre de les deu triades van ser de Menorca. Així, no hi ha cap dubte, les platges. Dues possibilitats. Davallar del cotxe i caminar unes passes carregat de cadires de plàstic, para-sols i neveres portàtils. O deixar el cotxe a l'aparcament d'una cala urbanitzada i caminar. L'esforç és superior i la recompensa també és superlativa. Aigües turquesa, arena blanca, pins fins a la vorera, ocells salvatges, silenci natural i, sobretot, un íntim recolliment. Les millors platges de Menorca –i, per tant, de la nostra inclusiva Espanya- precisen esforç per poder acabar d'estimar-les. Passa amb tot. Si t'esforces rebràs la teva recompensa. O, dit d'una altra manera, la recompensa tindrà el mateix pes que el teu esforç. Menorca s'ha guanyat aquesta bellesa de les platges. Els seus habitants s'han esforçat a l'hora de conservar-les. Podrien haver caigut en la temptació d'urbanitzar-les com hi van caure Mallorca i Eivissa, però no sortirien en els rànquings de millors platges espanyoles. El passat? No, el present, el futur, el camí. La senda ja està escrita en la paraula Menorca. Menorca. Illa de 668 quilòmetres quadrats de superfície, la més oriental de les Balears. A la nostra illa hi ha la dita "No veure'l en terres de Menorca": no veure'l enlloc. Es diu referint-se a qualque cosa o persona que ha desaparegut i no es veu enlloc. Del llatí Minorica, nom en oposició a Maiorica.