Era l'any 2008 quan Miquel Mariano, després de l'èxit del "Verigut", transformava en cançó el problema del transport aeri. Intel·ligent, i sabedor que els menorquins esteim cansats de patir les carències d'un sistema que sembla no canviarà mai, optava per l'humor i la ironia. "Aerolínies menorquines, ja tenim autonomia per sortir de l'Aeroport", cantava. La idea de crear una companyia aèria sempre ha sobrevolat Menorca, i ara torna a aterrar de la mà de dos empresaris ciutadellencs.
Independentment de si la iniciativa serà viable o no, el simple fet que hagin de sortir iniciatives com aquesta per treure'ns a noltros mateixos les castanyes del foc demostra fins a quin punt estem deixats de la mà de les administracions en aquest tema.
L'argument és ja repetitiu, però no per repetit perd força. Als habitants de la Península el papà Estat els fa trens públics i autopistes que els permeten moure's lliurement pel territori. Es gasten milions i milions d'euros, molts d'ells de manera inútil. Aquí, ni ensumam aquests doblers.
El descompte de resident és un gest, sí, i la OSP amb Madrid també, però és com qui ens dóna alguna cosa per contentar-nos i que estiguem calladets i quiets. És com aquella pastanaga que posen al davant de l'ase perquè camini sense dir res. És del tot insuficient, i estic segur que els polítics ho saben però des de fa anys o no fan res per aclarir-ho o si ho fan, no es nota.
No sé si la iniciativa dels dos empresaris ciutadellencs tindrà èxit. Tampoc no sé si els doblers públics s'han de canalitzar a través d'una empresa privada. Allò que sí sé és que sortir i entrar a aquesta illa és difícil i car, i que a Madrid, que és on tallen el bacallà, no són conscients de la gravetat del problema o tenen altres interessos.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.