Fets quotidians

Festa dels senzills

Àngels Andreu06/09/13 0:00

El cor ens batega Gràcia.Quotidianament, es tracta d'una sensació noble, de sang calenta, resistent, d'atorgament, de privilegi, també de broma i ocurrència. Un estat de llicència només comparable amb els cavalls de Menorca. Cartell de ciutat apassionada de la seva cultura i tradició, la que sap conservar-se i adaptar-se, sap avançar i -com vam veure amb el pregó alternatiu- també sap utilitzar les noves tecnologies. La història, les arrels, la cultura popular... la ciutadania és la més gran i la major senya d'identitat d'una ciutat.
Fa uns dies que compartim espais, trobades i elements que es mantenen o s'afegeixen dins el nostre patrimoni cultural. Són jornades per emocionar-se i emocionar.

Emocionar-se amb els actes tradicionals i amb el so del fabiol, però també amb les converses, amb les paraules que preguen canvis socials, que inspiren reptes i componen cançons que transformaran les idees en resultats. Dies per deixar-se emocionar, d'un sentiment pur, de protocols amb vocació de permanència, ja que és precisament la seva continuïtat la que dóna força i manté viva la tradició. També de trobades familiars, de col·laboradors, d'amics i veïnals, que impregnen places i carrers de fragància ciutadana, enguany marcades per la solidaritat amb el clamor educatiu que -una vegada més- crea escola. Fa olor de gala, d'aquelles cares franques que honoren el sentir i donen sentit a la comunitat, les que demanen objectius i comportaments acords, fonaments públics, igualitaris, justos i equitatius.Aquest estiu, Maó, entona un senyalat "tots som directors".

Farts de confusions, de desordres i embulls, picarem de mans estimant el bot dels senzills. Festa amb i per ells, espontanis i naturals, modestos i humils. Amant de la meva ciutat, jo m'estimo més pensar que, de vegades, cal ser valent i beure vi pur. Caminem rumb a Gràcia, palpant des de baix.