Baldufa

Per donar major força de rotació a les baldufes ja feien servir cordons també de cromatismes diferents. Els màntics llavors treien conclusions segons la forma com quedaven, segons el temps de ball, segons els moviments fets, segons el traç dibuixat en terra, segons la direcció posicional. La rotació ràpida i eixelebrada de la baldufa feia que es pogués entendre com un acte de màgia simpàtic, conduint a provocar el ràpid creixement dels vegetals i propiciant també la seva plantació i sembra. Ja a Egipte les baldufes estaven decorades. A Grècia, on aquest joc era molt popular entre les persones grans, les antigues baldufes estaven fetes de terra cuita, llenya, pedra o bronze. La fusta que més feien servir era la del boix. Tant era així que les anomenaven així: boix.

També s'hi referien com a strobilon i les pintaven de color vermell. Al British Museum se'n conserva un exemplar de la ciutat de Tebes de l'any 1250 a.C. Encara avui en dia, entre les cultures africanes i asiàtiques figura el joc de la baldufa per fer créixer les llavors més a de veres. Els encarregats de fer-les ballar són els vells de la tribu. El seu ball forma part d'un conjunt de cerimònies de caràcter religiós i ritual. És una joguina que sempre ha estat molt present a les Illes Balears encara que hagi quedat arraconada per d'altres d'una sofisticació més tecnològica i artificial. Se solia emprar la fusta d'alzina, que és més forta i resistent, i s'havia de recórrer a eines de fuster o de torner, encara que la gent amb més manya la podia intentar fer sense utilitzar aquests estris propis de l'ofici. La baldufa pot rebre diferents noms: galdrufa, galdufro, galfufra o refinadora. Les diferents parts de la baldufa estafen perfectament definides. El cul era la columneta de fusta que servia per a lligar-hi el llaç del cordill. La panxa o ventre era el cos superior de la baldufa. El costellam es referia a la part on hi havia la incisió de les estries i també rebia els noms de redola i cordonera. Hi havia diverses modalitats de joc. Joan Sans Mercadal, al Quadern de folklore Recull de juguetes artesanes de Menorca (1), ralla de jugar a alems, a treure monedes, a descorda pams, a l'enclavada, a l'esclavo, a rotllo, a poll per hom, a treure del rotllo, a dur-la a mare, a qui balla més, a polls i a fer ballar damunt la mà. Igualment existien diferents tipus de baldufa: acoradora, brunyidora, borino, raspall, escarivatera, patxol, paia i de música.

D'al·lot record haver jugat a fer ballar baldufes. Mai no en vaig ser molt destre. Hi havia al·lots que feien autèntics malabarismes amb les baldufes i, d'altres, les pintaven de diversos colors que produïen efectes cromàtics quasi màgics quan giravoltaven allà enmig. També n'hi havia que li clavaven xinxetes i agafaven l'aspecte amenaçador de petites armadures metàl·liques. Se'm fa present, mentre escric aquest article, una jugada de baldufes espectacular al carrer Bisbe Sever de Ferreries, tot just davant l'antiga biblioteca i actual dispensari mèdic. Se'n van reunir una vintena i el joc consistia a treure les baldufes del rotllo. L'objectiu final que es perseguia, però, era escardar les baldufes rivals. Qui ho aconseguia era un déu puntual que acabava el seu regnat quan les baldufes deixaven de giravoltar i el seu ball era substituït per d'altres interessos infantils.