Wolka Sen

Però avui m'he emocionat.

Un jugador de la lliga turca anomenat Wolka Sen, davant els insults d'un afeccionat, s'ha posat a plorar i ha demanat el canvi mentre els seus companys i l'àrbitre tractaven de consolar-lo i fins i tot li dava ànims algun jugador de l'equip rival.

L'insult s'ha internetitzat.

Els diaris passen plens de comentaris ofensius i amagats rere pseudònims, hi ha miserables que xalen vomitant el seu verí.

L'odi s'escampa, murgona, i l'enveja i la frustració fan estralls.

Pens en Gandhi i en Mandela que, amb el perdó per bandera, són serhumans d'un exemple i un valor excepcionals.

Segles d'escola i cultura sembla que encara no ens hagin civilitzat ni educat.

Els animals maten per sobreviure.

Nosaltres hem inventat la tortura i la crueltat.

Sempre s'ha dit que el futbol és una cosa d'homes, com si les coces i empentes fossin pròpies de la masculinitat.

Com si ser primitius i bàrbars fos un orgull i augmentés la virilitat.

El futbol no és més que un joc que han convertit en negoci i distreu de tots els problemes que ofeguen la societat, però per sort encara hi ha detalls que demostren que el juguen persones i aquest futbolista turc, plorant rebel, no per perdre, que és d'aveciats, sinó perquè l'insultaven, l'ha humanitzat i dignificat.