Humanitzar la Sanitat

Els testimonis dels familiars esgarrifen: "donar-los la mà, sense interferir en el treball professional, sense restriccions horàries, senzillament, volem compartir l'estada", "acompanyar-los en les proves mèdiques doloroses", "ser-hi en els moments més durs", "que ens ofereixin informació sobre la Carta Europea dels Drets dels nens hospitalitzats del Parlament Europeu"... declaracions de seny que requereixen la màxima dolçor. El text s'arrodoneix amb una ampliació de l'assistència a la dona en el part i la lactància, afavorint la creació dels bancs de llet materna. Per finalitzar la seva intervenció, la parlamentària per Gran Canària va posar de manifest que no es deixi en mans de les CCAA l'arbitrarietat de l'aplicació d'aquestes mesures, perquè no hi hagi tracte desigual en dependència del territori en el que hagi nascut o es trobi hospitalitzat.

Un bon entrenament per començar la setmana, tot i que s'havia allargat una mica en el temps estava a punt d'aconseguir una bona marca. Llàstima que l'acabem amb les lesions dialèctiques de la ministra de Sanitat, Ana Mato, en referència al pla per modificar les condicions per accedir a la reproducció assistida. "Tot s'adoptarà amb criteris mèdics", va dir, paraules que certifiquen que la sanitat pública pot "humanitzar-se" en l'atenció assistencial, però també caldrà fer-ho en les comunicacions i arguments dels seus principals postulats.

Amb poques hores de diferència, el rellotge quotidià ens fa experimentar que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen.