Toni Olives Camps24/07/13 0:00
TW
0

Un article publicat en aquest diari en data de 13 de juliol informava, de l'ampliació de l'aparcament de sa Sínia des Cuc en 200 places més. La veritat és que no me preocupa gaire que hi hagi més aparcaments a aquell indret, però sí me preocupa el futur de la sínia. Aquest element que es remunta al període islàmic i servia per extreure l'aigua del nivell freàtic cap a l'exterior, mitjançant la força motriu d'una bístia de cabestre. Normalment era un ase que anava enganxat a la perxa, peça que feia donar voltes a la roda o rodet, que duia enganxats els cadufs a unes cadenes o llibants, els cadufs recollien l'aigua del fons i la pujaven cap a l'exterior, l'abocaven dins una mena de pica anomenada pastera, des d'on anava cap a dins el safareig. Des del safareig a través d'unes canals de marès l'aigua era reconduïda fins als taulells de verdures i hortalisses, una manera ben peculiar de reg d'antany. Segons informació del regidor de Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Maó, està previst conservar la sínia i safaretjos d'aquest indret, que sembla ser no estan catalogats... Idò sí, hi haurien d'estar i, no tan sols conservar aquests elements, sinó restaurar-los.

Anys enrere hi havia moltes sínies als voltants de Maó, sínies que han anat desapareixent a mesura que la ciutat de Maó ha crescut, convertint aquests terrenys rústics en urbanitzables, avui en vivendes i carrers. Tenim sa Sínia des Freginal, tapada de formigó, igual que la de Costa Bella; sínies que el seu dia les haurien d'haver catalogades, conservades i restaurades com a patrimoni i bé públic, aquestes sembla que ja no tenen remei, però sí encara sa Sínia des Cuc.

Sa Sínia que me preocupa ara mateix és sa Sínia des Cuc, una sínia que no tan sols penso que s'ha de conservar, sinó restaurar, recuperant aquest sistema antic de reg, aconseguint el poder-hi pouar, mitjançant la força d'una bístia, el sistema que empraven abans de mecanitzar-les amb motors de gasoil o elèctrics.

Aquesta sínia recuperada al seu estat original, podria convertir el seu entorn en un hort social, cultivat i regat amb el mateix sistema que es feia anys enrere, a la vegada que serviria per mostrar als joves d'avui en dia, in situ, com s'extreia antany l'aigua dels pous, destinada a regar els horts. Un element a més, que segur seria un atractiu per a turistes.

He comparat una foto feta fa tres anys que tenc davant l'ordinador, amb una que he fet ara i el deteriorament progressiu i brutícia és més que evident. Potser en aquest moments hi ha moltes prioritats abans de recuperar un element com aquest, però també és cert que s'hi poden buscar alternatives que tenguin un mínim de costos.