Festa sorpresa per 25 anys a bon ritme de Joan Mesquida

Familiars, músics i amics reconeixen la seva feina a la Banda de Ciutadella

Familiars i joves músics de la Banda també el van acompanyar al ‘photocall’.

TW
2

Un centenar de persones, entre familiars, amics músics i de la infantesa, van reconèixer dissabte amb una festa sorpresa el bon talant personal i la trajectòria professional de Joan Mesquida Faner (Ciutadella, 1976), que compleix 25 anys al capdavant de la Banda municipal.

Els seus companys de l’Agrupació Musical i tot l’entorn personal del director van guardar el secret durant un parell de mesos fins dissabte capvespre quan, en entrar al Casino per anar a prendre una canya amb la seva parella abans del sopar de junta al qual se l’havia convocat, es va trobar «amb tota la gent que estim» formant un ampli passadís que recorria de punta a punta el bar i el conduïa fins a l’interior del teatre.

Sorprès però ple d’alegria, s’agenollà per un moment i entrà al ritme que marcaven els instrumentistes. Una vegada a dins va poder descobrir qui eren els artífexs d’una «festa tan polida i autèntica», Silve Soler i Teresa Martín, i es disposà a gaudir-la plenament.

Joan Mesquida, ben somrient amb la caricatura feta per en Zaca.

Llavors irromperen a l’escenari Cris Juanico i els seus músics, que lliuraren un saxofon a Mesquida per tal que interpretàs juntament amb ells alguns dels temes que havien compartit amb motiu del doble concert d’homenatge al bateria de Ja t’ho diré, Sente Fontestad.

Els assistents regalaren a Mesquida un quadre amb la caricatura que li ha fet en Zaca i que, segons diu, «resumeix totes les meues passions»: la batuta, el clarinet i els instruments de vent, amb el mocador de Sant Joan que més l’ha popularitzat durant les multitudinàries interpretacions d’aquest darrer quart de segle al Caragol des Born i als Jocs des Pla.

Abans d’acabar, es projectà un vídeo que repassa tota la seva trajectòria a la Banda, des que hi debutà com a músic quan només tenia 12 anys. Llavors, els Sis de Ponent aparegueren enmig de la sala i, guitarra en mà, amenitzaren el final que l’ocasió es mereixia.

«Encara em dura l’emoció. No m’ho esperava gens», diu Mesquida, qui agraeix «haver rebut una dutxa d’autoestima increïble. En aquests 25 anys han estat tantes les experiències i tan bo el companyerisme que m’ompl de felicitat».