Un xòric ferit al Roser

Na Laura demostrà ser més valenta que jo, i agafà el xòric per posar-lo dins la capsa que jo, que em vaig quedar la tasca més fàcil, aguantava. Tan ràpid com vam poder, vam dur el pobre animal a la persona que l'havia d'atendre. Ràpidament s'havia posat en contacte amb noltros per guarir el xòric. Malauradament, però, l'ocell no va arribar a temps. Les ferides que havia patit el van deixar sense alè. Els confesso que l'experiència m'entristí més del que m'hagués pensat.

Tot i el final trist, em quedo amb la part bona de l'experiència, és a dir, comprovar el servei que presta el Centre de Recuperació d'Animals del GOB. Sense pràcticament recolzament institucional, i amb les ganes i el voluntariat com a principal medecina, són capaços de dedicar part del seu temps a curar animals ferits. Moltes vegades les seves ferides estan provocades per noltros, que els hem robat l'espai, els hem envaït el seu hàbitat natural i els hem convertit en actors més que secundaris del nostre dia a dia. Per sort, gent com la del Centre de Recuperació compensen aquest greuge cap als animals amb la seva dedicació i el seu temps. El xòric del Roser no ho pot contar, però molts altres sí gràcies al Centre.