El trilingüisme i la mala educació

És evident i no cal fer enquestes per a provar la conveniència de què, al final de l'escolaritat obligatòria, els nostres joves dominin el català, el castellà i tinguin un bon nivell d'anglès. El problema no està en el què cal aprendre, sinó en el com aconseguir aquest objectiu.

M'omple de tristesa i d'estupefacció llegir als diaris articles de persones que haurien de donar exemple de sensatesa i de capacitat de diàleg, on s'afirma que, quan els professionals de l'ensenyament s'oposen al Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), el que defensen són els seus interessos particulars, que són un col·lectiu sectari, que estan guiats per prejudicis, que viuen d'esquena a la realitat o que defensen interessos partidistes. I això es diu amb expressions que ofenen, plenes de menyspreu. Aquestes opinions fan molt de mal al prestigi d'una professió socialment tan important com l'ensenyament.

Penso que qui entén d'educació són els mestres i professors perquè, com tot treballador especialitzat, saben què han de fer i com ho han de fer i per quines raons fan una cosa i no l'altra. Si una gran majoria d'escoles i instituts diuen que el tema del trilingüisme està mal plantejat, fora prudent fer-ne atenció.

La desqualificació no és manera de tractar cap tema, En aquest cas s'imposa el diàleg basat en allò que necessiten els alumnes. L'escola no és una empresa ni és un negoci, ni ha de formar alumnes per competir. L'escola ha de formar persones amb capacitat de pensar de manera raonable, rigorosa i crítica; amb capacitat de dialogar amb els altres; alumnes amb capacitat de participar activament en el seu aprenentatge i compromesos en ajudar a resoldre els problemes. Un alumne que ha après aquestes coses seguirà aprenent tota la vida i sabrà trobar la resposta adequada davant dels reptes inesperats d'un futur incert.

Els professionals de l'educació mai han negat que els alumnes han de saber català, castellà i anglès, però ells han de dir com es pot fer. El català és la nostra llengua i una llengua és una estructura mental, una manera d'entendre el món, és una cultura, és el vincle d'unió i d'identitat i no es pot dividir una societat per raó de la llengua. El català és tan espanyol com el castellà, com el basc o el gallec i mereix respecte, consideració, promoció i no es pot identificar pel broc gruixat amb separatismes. L'anglès és, ara per ara, la llengua franca universal però no s'aprèn a classe de matemàtiques, s'aprèn a classe d'anglès amb professors que dominin la llengua i la seva metodologia. A les nostres escoles s'ensenya anglès, des dels cinc als disset anys, què passa amb l'anglès que els alumnes no en saben prou?, què hauria de canviar i millorar? Hem de malmetre tot el que ja funciona?

El castellà és la llengua comú, per majoritària, de l'Estat Espanyol, estudiar-lo i parlar-lo es fa al llarg de tota l'escolaritat amb professors i professores preparades, té un horari adequat i fins ara mai hem tingut problema per usar-lo amb correcció. Per altra part, el castellà és sempre present al carrer, a moltes famílies, als medis, entre amics i és una llengua que estimem i tots utilitzem amb molta freqüència i per molts motius. Dir que a Espanya es perd massa temps ensenyant català i castellà no mereix comentari perquè, entre altres aspectes educatius importants, el domini de diferents llengües facilita aprendre les altres que a cada temps facin falta. Certament avui el món parla anglès. És important aprendre'l a un nivell acceptable, però no per això hem de supeditar-ho tot a l'anglès.

L'acceptació dels múltiples camins que fan avançar el món són la base de la democràcia i l'educació admet respostes diverses, adequades a necessitats diferents. Ningú no dubte del paper reservat a l' Administració Educativa que té el dret i el deure de vetllar per la qualitat de l'educació, però les escoles necessiten un marge notable d'autonomia, i els col·lectius d'ensenyants tenen molt a dir sobre la millor manera de fer les coses en cada context. Experiències com la que ha impulsat el CEP de Menorca per millorar les competències lingüístiques en anglès dels alumnes amb l'ajut de voluntaris nadius és un bon exemple.

El problema creat no es pot resoldre amb insults, pràctiques de mala educació ni imposicions, cal el diàleg. Molts camins són possibles, i el que cal assegurar són els resultats obtinguts pels alumnes al final de l'etapa obligatòria.