No és possible un pacte educatiu amb el Partit Popular

Les competències en matèria educativa van arribar mal dotades a la nostra comunitat autònoma i d'això, juntament amb un sistema econòmic on trobar feina de baixa qualificació però ben remunerada era fàcil per als joves, s'han derivat unes insuficiències estructurals la solució de les quals requereixen un gran esforç social. No obstant, en tots aquests anys d'exercici de les competències, fos del color polític que fos el que ostentava la responsabilitat de govern, es mantenia un cert consens bàsic per treballar en favor de l'educació, de fer-hi esforços importants i d'anar creant nova infraestructura, de manera que s'havia creat una estabilitat i un equilibri que aquest govern ha trencat ara.

En la legislatura passada, tant a nivell nacional com també autonòmic, es van fer molts esforços per arribar a pactar uns mínims en matèria educativa que permetessin enfrontar un millor futur, amb una estabilitat normativa i amb uns eixos d'actuacions clars per treballar contra xacres del sistema com són el fracàs escolar i l'abandonament prematur dels estudis. El pacte no va ser possible perquè el Partit Popular es va negar, però nosaltres, a les Illes Balears, vam estendre la mà en aquest nou període polític per a no ser un obstacle pel que consideraven imprescindible per canviar la tendència establerta fins ara, i vam proposar la constitució d'una ponència en el sí de la Comissió d'Educació del Parlament de les Illes Balears dedicada a aquesta finalitat.

No obstant això, al mateix temps que es constituïa la Ponència pel Pacte Educatiu al Parlament i es realitzaven les primeres reunions, la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats prenia decisions unilaterals sense tan sols intentar un mínim consens, no només polític sinó tampoc social, i que es poden resumir en:

– Retalls pressupostaris indiscriminats que afectaven als sectors més vulnerables de l'alumnat, alguns d'ells obligats per l'entrada en vigor del R.D 14/2012, denominat de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu, però també d'altres que anàvem més enllà de la norma estatal.

– Manca d'atenció als centres docents públics, tant a nivell de manteniment com d'inversions, cosa que és contínuament denunciada pels propis centres.

– Iniciatives adreçades a portar a terme un canvi de model educatiu que s'han sustentat en l'elaboració d'una normativa dirigida a mostrar una autoritat malentesa i repressora contra el professorat, a posar en segon lloc la llengua pròpia d'aquesta comunitat autònoma, i a concertar amb col·legis que segreguen l'alumnat per raó de sexe. En aquests casos no ha hagut problemes pressupostaris.

Tant les retallades com aquesta nova normativa s'han intentat justificar, no a causa de la crisi econòmica, sinó desqualificant els professionals en particular i l'escola pública en general, per no parlar de les desqualificacions, inassolibles per a nosaltres, del govern anterior. Això ha provocat també una important confrontació de la conselleria amb la comunitat educativa i una crispació sense precedents en l'àmbit educatiu de les nostres illes.

Atès això, el camí pel qual ens està fent transitar l'actual administració educativa no condueix cap al desitjat pacte, ni polític, perquè s'ha exclòs a tota l'oposició, ni social perquè també s'ha exclòs els principals sindicats de les Comissions Tècnica i de Supervisió que van ser constituïdes fa uns tres mesos per la Conselleria. Si en dos anys de legislatura no s'ha pogut consensuar res, no tenim cap esperança de que ho puguem fer d'ara en endavant, quan els ànims estan ja tant crispats.

Les condicions del Grup Socialista en el Parlament de les Illes Balears per tornar a parlar de Pacte Educatiu passen per aturar totes les iniciatives legislatives que s'han produït sense el consens del sector educatiu, treballar des de la perspectiva social de l'educació i elaborar un pla de xoc contra el fracàs escolar.

Als membres del nostre grup parlamentari no ens sembla correcte continuar amb els treballs d'una Ponència, que podrien simular un enteniment que no és real, mentre no es recuperi el consens amb la comunitat educativa i la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats no treballi per al manteniment d'una estabilitat en la normativa educativa que és la base per aconseguir la tranquil·litat necessària en el sector, i adreci els seus esforços en millorar els processos i els resultats acadèmics de l'alumnat, lluny de l'actual estres emocional i laboral que han provocat aquests dos anys de gestió del Partit Popular.
Aquestes són, aproximadament, les paraules que el Grup Socialista ha fet arribar als dos experts que han estat convocats per ara a la Ponència, amb la simple pretensió d'explicar la nostra postura d'autoexclusió, després que el Grup Popular s'hagi negat a dissoldre aquest òrgan que ja no té raó de ser, i més ara quan també la Plataforma per a la Reforma del Sistema Educatiu sorgida del Cercle d'Economia de les Illes Balears també ha romput la col·laboració que mantenia amb la Conselleria, a causa dels incompliments d'una administració gestionada per un partit el president del qual, José Ramón Bauzá, havia signat abans de les eleccions tots els seus postulats.

El PP pactant amb el PP, aquest és el resum dels intents de pacte educatiu que s'havien engegat aquesta legislatura.