Àngels Andreu28/06/13 0:00
TW
0

"Proposo un programa preventiu d'addicció als mòbils". Aquesta frase la vaig escriure l'any 2005 en la secció "Mira què fem" del suplement educatiu "Xoc", una gran eina pedagògica de tota la comunitat educativa que recordo amb enyorança. Estàvem en plena efervescència dels sms, del desplegament d'aparells en qualsevol reunió, d'interrupcions innecessàries, dels primers cartells "espai sense mòbil", de la prohibició en les aules, o de les principals multes de la Direcció General de Trànsit... el petit ridícul inicial s'ha convertit en quotidià costum.

Aquests dies hem conegut l'estudi de l'addicció espanyola a internet, primer país d'Europa en l'ús de smartphones. Es calcula que enguany la publicitat creixerà un 65% en aquests dispositius, donat que els investigadors indiquen que mirem el telèfon de butxaca més de 200 vegades al dia o que tres de cada quatre persones se l'endú fins el bany. Comunicació, participació en xarxes socials, WhatsApp, descàrrega i escolta de música, notícies, fotografies, jocs, xafarderia, etc. Un extensiu programari d'ofertes, tan interessant i variada, que no queda exempta de malaltia. Carn d'olla que en els més joves provoca una pèrdua de control i es converteix en substitut d'altres activitats.

L'avanç tecnològic ha fet créixer la dependència i cadascú ha de saber dir prou, aprendre a controlar el temps i l'espai adequat. L'ús prolongat i la seva popularització segueix transformant el panorama mundial i local. Imatges, vídeos, comentaris, informacions d'altres... actuen en massa, per exemple, entre ballades de cors de cavalls a la plaça.
Segurament que l'efecte sentimental és el mateix: adquirir un bell record. Segurament, aconseguirem que sigui més realista, però segurament -també- serà un instant molt menys idealitzat. Diuen que qui no s'explica, no existeix, però no hauríem de tenir la necessitat de fer-ho constantment. Hi ha comunicacions de coneguts o sabuts que, francament, provoquen un gran desamor.