Vidriola

La premsa alemanya ja ha atorgat el primer títol al nou entrenador del Bayern després de la presentació diumenge passat a l'Allianz Arena de Munic. "Pep ja és campió d'alemany", ha titulat a les seves pàgines d'esport el diari "Bild", tot jugant amb el doble sentit de la paraula germànica "Meister", que significa mestre i també campió. L'entrenador de Santpedor ha deixat bocabadats els alemanys i ha deixat ben clar des del començament que no forma part de cap de les maneres d'aquesta Espanya tancadament monolingüe -encapçalada per presidents de govern que no saben rallar anglès-, ronyosa, arrogant en la ignorància i incapaç d'integrar-se i d'acceptar la riquesa que representa la suma positiva de les diferències idiomàtiques i culturals. A més d'alemany, Guardiola s'ha dirigit als més de dos-cents periodistes presents en castellà, en català, en italià i en francès. Tenint en compte la contundència a favor de la independència del seu país mostrada públicament pel generador del miracle futbolístic blaugrana, es podria veure aquest gest com una falca entre l'Espanya casposa, desintegradora i ancorada en el passat imperial que es vol deixar enrere, i la Catalunya moderna i cosmopolita que es vol obrir camí -seguint la senda marcada per figures com ara Ferran Adrià, Valentí Fuster, Josep Carreres, els germans Roca o el mateix Guardiola- com a nou i dinàmic estat d'Europa. Vaig tenir la sort de conèixer tangencialment en Josep Guardiola quan era jugador del FC Barcelona i va passar les vacances a Menorca l'estiu de l'any 1993. Les hores d'oci comú a la piscina del xalet familiar ens van mostrar un Josep Guardiola normal, proper, gens diferent als joves de la seva edat i, fins i tot, amb una certa fòbia a l'esforç físic produït per les triomfals i exigents temporades esportives sota les ordres de l'entrenador Johan Cruyff. Com a anècdota és interessant remarcar que la seva única queixa diària era el pendent de l'escala que mena a la platja de Cala Galdana, situada d'altra banda a uns cent metres del xalet! Crida l'atenció que aquell al·lot de constitució fina es convertís després en l'emblema de l'esforç, de la disciplina i de la superació.